Drets d'autor

  • Totes les fotos són propietat d'Armand Oliva i Becerra

El cel ara

current night sky over Barcelona
Sky map by AstroViewer®
Get the HTML code for this sky map

CALENDARI LUNAR

lunes, 14 de diciembre de 2015

M95-M96 i d'altres

Messier 95 (M95 o NGC 3351) és una galàxia espiral situada en la constel·lació del Lleó. Va ser descoberta per Pierre Méchain el 20 de març de 1781, i Charles Messier la va afegir al seu catàleg el 24 de març del mateix any.
Messier 96 (M96 o NGC 3368) és una galàxia espiral intermèdia situada a la constel·lació del Lleó. Va ser descoberta per Pierre Méchain el 20 de març de 1781 i afegida per Charles Messier al seu catàleg quatre dies després.


M67

Messier 67 (M67 o NGC 2682) és un cúmul obert situat en la constel·lació de Cranc. Va ser descobert per Johann Gottfried Koehler en una data anterior a 1779, tot i que no va resoldre cap estrella. Independentment Charles Messier el va descobrir el 1780 i el va incloure al seu catàleg.
M 67 és un dels cúmuls estel·lars oberts més antics que es coneixen. Les seves estrelles tenen una edat del mateix ordre que el nostre sistema solar (4000-7000 anys), és per això que és objecte d'estudi de científics en el camp d'evolució estel·lar.


Cadena de Markarian (La Verge)

Es tracta d'una cadena de galàxies a la constel.lació de La Verge. Aquesta zona del cel és molt plena de galàxies i cúmuls galàctics.
Fotografia obtinguda la nit del 10 al 11 de desembre de 2015 des d'Àger.





viernes, 11 de diciembre de 2015

C/2013 US10 CATALINA

Aquesta passada nit he estat a Àger, per tal de fotografiar el Cometa C/2013 US10 (Catalina).
La posició del cometa no és encara la ideal, donat que a més de la humitat i la boira que hi havia, està encara molt baix a la constel·lació de la Verge, només a 12° per sobre de l'horitzó.
Destaquen les dues cues que presenta el nucli, i que es troben en un angle molt curiós i no habitual.
No he pogut millorar més les fotografies, ja que entre la climatologia i que ja pràcticament començava a clarejar, això és el que he pogut obtenir.
Una de les fotos amb traça inclosa.
El cometes són rocas amb gel i pols. Com ho va definir en Carl Sagan, "Són boles de neu bruta", que a mida que s'acosten al Sol (periheli) la radiació solar o "vent solar" desfà part de la costra gelada superficial del cometa i apareix la vistosa o vistoses cues del cometa.
En aquests moments la seva visió no és fácil donat que está molt baix sobre l'horitzó i hem de matinar molt, 6-7 del matí per veure-ho a la constel.lacio de la Verge, però si esperem a gener, estarà més alt, concretament a la constel.lació de Bootes (Bouer) i serà més fácil d'observar.
Espero que us agradin.
Dades.
Àger
Data 10/Dec/2015
Hora: entre les 6 i 7 del matí.
Càmera: Canon 60Da
Telescopi: Refractor 550mm, f:5 (FSQ106ED)
Exposició: 2 minuts.


Noves fotografies del cometa Catalina fetes un mes més tard. es poden apreciar les diferencies en l'estructura de les cues. i la gran velocitat queporta en tant sols una hora.







lunes, 9 de noviembre de 2015

Observatori del Garraf OAG

La tarde/nit del dia 7 de novembre de 2015 ens varem reunir a l'observatori del Garraf per tal de fer una xerrada i una observació pràctica de meteor i radiants, en vistas d'organitzar el "Dia del Meteor" elproper 12 de desembre.
Aquesta es una foto feta del observatori que ja era fosc i la boira ens va deixar el cel net.



Abans de començar el taller pràctic vaig donar una xerrada sobre els "Radiants Meteòrics" a la seu de l'observatori del Garraf.


Preparant la sessió al camp d'observació. Aqueste tres fotos les va fer en Francesc Gutiérrez.






lunes, 5 de octubre de 2015

M52

Messier 52 ( M52 o NGC 7654) és un cúmul obert en la constel·lacióCassiopea. Va ser descobert per Charles Messier en 1774.
M52 es troba a una distància d'entre 3.000 i 7.000 anys llum, aquest ampli marge és degut a l'atenuació que pateix la llum d'M52 al travessar el medi interestel·lar, molt dens en aquesta zona de la Via Làctia. Es tracta d'un cúmul molt ric en estrelles, es calcula que té una densitat de prop de 3 estrelles per parsec cúbic, i inclús podria arribar a les 50 estrelles per parsec cúbic a la zona central. Té una diàmetre aparent de 13 minuts d'arc i un diàmetre real de prop de 19 anys llum.
Té una edat estimada de 35 milions d'anys, seria doncs un cúmul relativament jove. La seva estrella més lluminosa de la seqüència principal té una magnitud aparent 11 i és de tipus espectral B7. El cúmul conté una estrella de tipus espectral Of, es tracta d'una estrella molt calenta amb unes peculiars línies espectrals d'Heli i nitrogen ionitzat.




Dades d'observació
Tipus:Cúmul obert
Ascensió recta:23h 24m 48,4s
Declinació:+61° 35′35&Prime
Distància:3.000 a 7.000 al
Magnitud aparent (V):+7,3
Dimensió aparent (V):13 minuts d'arc
Constel·lació:Cassiopea
Característiques físiques
Radi:anys-llum
Magnitud absoluta (V):-
Altres característiques:-
Altres designacions:M52, NGC 7654

lunes, 28 de septiembre de 2015

ECLIPSI TOTAL DE LLUNA 28/9/2015

FOTOGRAFIES DE L'ECLIPSI TOTAL DE LLUNA DEL 28 DE SETEMBRE DE 2015 OBTINGUDES DES DE SANT FELIU DE GUÍXOLS.
TELESCOPI SKYWATCHER 80
CANON 450D
MONTURA CG5
TEMPERATURA 16 GRAUS,
ISO 200
---------------------------------------------------------------------------------------------
PREPARATIUS








jueves, 10 de septiembre de 2015

Enguany el radiant meteòric de les Perseides es presentava bé, però els núvols van fer la seva i la nit de màxima activitat no va ser tan bona com jo esperava.Malgrat tot, l'estació automàtica d'enregistrament de meteors va capturar algunes traces molt interessants, especialment una, la de la nit del dia 12, a on es va capturar un bòlid d'extraordinària magnitud.

Altres bòlids durant les nits del 12 i 13 d'agost de 2015.







domingo, 26 de julio de 2015

M76 - Constel.lació de Perseu



Obtinguda la nit del 13 al 14 de juliol de 2015. Àger
Dades d'observació
Tipus:Nebulosa planetària
Ascensió recta:01h 42m 19,95s
Declinació:+51° 34′31,1″
Distància:1.700 a 15.000 al
Magnitud aparent (V):+10,1
Dimensió aparent (V):2,7x1,8 minuts d'arc
Constel·lació:Perseu
Característiques físiques
Radi:anys-llum
Magnitud absoluta (V):-
Altres característiques:-
Altres designacions:M76, NGC 650

M103 - Cassiopea


Fotgrafia del cúmul obert M103 a Cassiopea la nit del 13 al 14 de juliol. Àger.
Dades d'observació
Tipus:Cúmul obert
Ascensió recta:01h 33m 24s
Declinació:+60° 39′00&Prime
Distància:~8.500al
Magnitud aparent (V):+7,4
Dimensió aparent (V):6,0 minuts d'arc
Constel·lació:Cassiopea
Característiques físiques
Radi:45 anys-llum
Magnitud absoluta (V):- 7,43
Altres característiques:-
Altres designacions:M103, NGC 581
-----------------------------------------------------------------------------------------
- Objeto: M103 – NGC581 (Cas)
- Autor: Armand Oliva
- Ubicación: Àger
- Fecha. 25/agosto/2017
- Equipo: Refractor Takahashi FSQ106ED, 500mm focal a f:5
- Montura: Takahashi EM200 Temma2,
- Cámara: Canon 60Da,
- Guiado con mini telescopio EZG-60 y cámara  QHY5L-II
- Software de guiado PHDGuiding.
- Exposición:  2x180”  1x60”  ISO 1600
- Imágenes: 3 lights ISO 1600
- Condiciones: Mucha humedad y cielo no muy oscuro
- Procesado: DeepSky Stacker para apilado. Photoshop: niveles.
- Enfoque: Máscara de Hartmann (dos orificios) i/o Bahtinov.


martes, 21 de julio de 2015

M59+M63 - Constel.lació Cassiopea

IC 59 (esquerra) i IC 63 (dreta) són una combinació de nebuloses de reflexió i emisió en forma d'arc, que es troba a uns 600 anys llum de distància a la constel·lació de Cassiopea.

La resplendor blavós brillant cap avall des de la part superior prové de la intensa radiació de la brillant, estrella calenta Gamma Cassiopea, que es troba a només 3 a 4 anys llum de la nebulosa, i que també pot haver vessat aquesta matèria nebulosa en l'espai al seu voltant. Les vores de les nebuloses brillen intensament d'aquesta intensa radiació que s'evapora lentament i la il·luminació d'aquestes formes que flueixen de gas i pols.

Gamma Casiopea és amb un radi de 14 vegades el nostre Sol, 55.000 vegades més lluminosa, 19 vegades més massiva, i gira a uns 300 quilòmetres per hora, o 150 vegades més ràpid que el Sol Se li coneix com un eruptiva blanc i blau subgigante estrella variable. (Estrelles variables eruptives varien en lluentor a causa dels processos violents i bengales en les seves corones i cromosferas.)

Aquesta estrella és una variable irregular que va aconseguir una brillantor màxim el 1937, però després va caure inesperadament en la temperatura superficial de 12.000 K a 8500 ° K. Està envoltat per un disc gasós que envolta de material llançat per la seva ràpida rotació, que irradia les emissions. Pèrdua de massa és pel que sembla relacionats amb les variacions de brillantor.

IC 63 - el més brillant dels dos i una mica més a prop de Gamma Cassiopeia d'IC ​​59 - és una combinació d'una nebulosa d'emissió i reflexió. A diferència d'una nebulosa de reflexió que apareix blau, el gas d'hidrogen que brilla intensament apareix en vermell. IC 59 és primordial una nebulosa refacció, mostrant molt menys hidrogen vermell, i està apareixent blau de pols reflecteix la llum estel·lar que està passant a través d'ell.


sábado, 20 de junio de 2015

M4

Messier 4 o M4 és un cúmul globular que es troba en la constel·lació d'Escorpió. Va ser descobert per Philippe Loys de Chéseaux en l'any1746 i més tard catalogat per Charles Messier en 1764. Aquest va ser el primer cúmul globular en què es van distingir estrelles individuals. En la frontera de visió a ull nu, M4 s'observa en els telescopis més petits com una borrosa bola de llum. En telescopis de grandària mitjana és possible distingir estrelles individuals, les quals posseeixen unamagnitud aparent de 10,8.
Està situat a 7.200 anys llum i, per tant, ha de ser el cúmul globular més proper al nostre Sistema Solar.


Dades d'observació
Tipus:Cúmul globular
Ascensió recta:16h 23,6m
Declinació:-26° 32′
Distància:7.200 al
Magnitud aparent (V):+5,6
Dimensió aparent (V):36,0minuts d'arc
Constel·lació:Escorpió
Característiques físiques
Radi:35 anys-llum
Magnitud absoluta (V):-
Altres característiques:-
Altres designacions:M4, NGC 6121

M107

Messier 107 (M107 o NGC6171) és un cúmul globular situat a la constel·lació del Serpentari. Va ser descobert per Pierre Méchain a l'abril de 1782, però no va ser inclòs al catàleg Messier publicat a l'època, de la mateixa manera que M105 i M106 es tracta d'objectes anomenats addicionals. Helen Sawyer Hogg va introduir-lo en la nova edició del catàleg en 1947 després de trobar una descripció de Méchain sobre l'objecte. Va ser descobert independentment per William Herschel el 1789 i va ser el primer a resoldre-hi estrelles.
M107 és proper al disc galàctic i es troba a una distància de 20.900 anys llum de la Via Làctia. Té una extensió de 60 anys llum i una metal·licitat intermèdia, és a dir, abundància d'elements més pesants que l'heli. El cúmul s'acosta a la Terra a una velocitat de 147 km/s. S'hi han trobat 25 estrelles variables.

Dades d'observació
Tipus:Cúmul globular
Ascensió recta:16h 32m 31,91s
Declinació:-13° 03′13,1″
Distància:20.900 al
Magnitud aparent (V):+7,19
Dimensió aparent (V):10,0 minuts d'arc
Constel·lació:Ophiuchus
Característiques físiques
Radi:40 anys-llum
Magnitud absoluta (V):-
Altres característiques:-
Altres designacions:M107, NGC 6171

M22

Messier 22 (M22 o NGC 6656) és un cúmul globular en la constel·lació de Sagitari. Va ser descobert Abraham Ihle el 1665 i inclòs per Charles Messier en el seu catàleg en 1764.
M22 és un dels cúmuls d'estrelles més propers a la Terra, amb una distància d'aproximadament 10,400 anys llum. El que fa que cobreixi una regió del cel de 29 minuts d'arc, és a dir, aproximadament la mateixa àrea que cobreix la lluna. Conté al voltant de 100.000 estrelles de les que 32 són estrelles variables.

Dades d'observació
Tipus:Cúmul globular
Ascensió recta:18h 36m 18s
Declinació:-23° 53′ 58″
Distància:10.400al
Magnitud aparent (V):5.1
Dimensió aparent (V):32.0 minuts d'arc
Constel·lació:Sagitari
Característiques físiques
Radi:50 ± 5 anys-llum
Magnitud absoluta (V):-
Altres característiques:-
Altres designacions:M22, NGC 6656

M17

Messier 17, també anomenada Nebulosa omega, Nebulosa del cigne, Nebulosa del calçador i Nebulosa de la llagosta (M17; NGC 6618) és una regió HII en la constel·lació de Sagitari. Va ser descoberta per Philippe Loys de Chéseaux en 1745 i Charles Messier la va catalogar en 1764.
La Nebulosa omega es troba a una distància d'entre 5.000 i 6.000 anys llum i té una grandària d'uns 15 anys llum de diàmetre. El núvol de matèria interestel·lar de la qual forma part és d'uns 40 anys llum de diàmetre. La massa total de la Nebulosa omega es calcula en unes 800 masses solars.

Dades d'observació
Tipus:Nebulosa d'emissió
Ascensió recta:18h 20m 26,00s
Declinació:-16° 10′36.0
Distància:5.000-6.000 al
Magnitud aparent (V):6,0
Dimensió aparent (V):11 minuts d'arc
Constel·lació:Sagitari
Característiques físiques
Radi:-
Magnitud absoluta (V):-
Altres característiques:-
Altres designacions:M17, NGC6618
Nebulosa del cigne
----------------------------------------------------------------
La nit del 5 al 6 de juliol la vaig tornar a fotografiar. Hi ha nits en las que paga la pena aprofitar la claredat del cel, la seva bellesa, la foscor, la solitud.