Drets d'autor

  • Totes les fotos són propietat d'Armand Oliva i Becerra

El cel ara

current night sky over Barcelona
Sky map by AstroViewer®
Get the HTML code for this sky map

CALENDARI LUNAR

miércoles, 9 de julio de 2025

 

La supernova 1604 o SN 1604, també coneguda com la supernova de Kepler o estrella de Kepler, va ser una supernova en la Via Làctia detectada en la constel·lació de Ofiuco. Visible per primera vegada el 9 d’octubre de 1604, ha estat l’última supernova observada en la nostra pròpia galàxia fins a la data.
L’astrònom alemany Johannes Kepler va observar la supernova per primera vegada el 17 d’octubre. L’estudi que va fer sobre ella va ser tan extens que posteriorment va ser coneguda pel seu nom. El seu llibre sobre el tema, De Stella nova in pede Serpentarii (Sobre la nova estrella al peu del portador de la serp), recull les seves pròpies observacions de la supernova, així com de diversos dels seus col·legues europeus, i analitza la importància de la nova estrella, inclòs un possible vincle amb l’estrella de Betlem.
SFdGuíxols
4/7/2025


 

  Cúmuls oberts a Pegaso. NGC7193, NGC7772 i NGC7084.

SFdG
2025




 

 

 

 

sábado, 17 de mayo de 2025

Nebulosa M8 en la constel.lació de Sagitari.

Sant Feliu de Guíxols. Maig de 2025
 


 Cúmulo globular M22 en la constel.lació de Sagitari.

Sant Feliu de Guñixols. Maig de 2025

domingo, 30 de marzo de 2025

jueves, 20 de febrero de 2025


 Cúmul globular en la constel.lació d'Hèrcules.

El cúmul d'Hèrcules (també conegut com a Gran cúmul d'Hèrcules, Objecte Messier 13, Messier 13, M13 o NGC 6205, és un cúmul globular de la constel·lació d'Hèrcules. Va ser descobert per l'astrònom anglès Edmond Halley l'any 1714 i afegit posteriorment per Charles Messier en el seu famós catàleg d'objectes astronòmics. William Herschel, per mitjà del seu gran telescopi reflector, va poder descobrir diverses alineacions d'estrelles (conegudes com a potes d'aranya) i va comprovar finalment que estava davant un cúmul. Fent un primer recompte dels seus components, va datar aproximadament unes 8500 segons els seus còmputs. M13 es troba aproximadament a 25 100 anys llum (7695 pársec) de la Terra i pertany a la classe V en la classificació de concentració de Shapley-Sawyer.