Drets d'autor

  • Totes les fotos són propietat d'Armand Oliva i Becerra

El cel ara

current night sky over Barcelona
Sky map by AstroViewer®
Get the HTML code for this sky map

CALENDARI LUNAR

domingo, 30 de junio de 2013

Albireo i Delta Lyrae



Albireo.
Constel·lació Cygnus
Ascensió recta 19h 30m 43.3s
Declinació +27° 57′ 34.8″
Magnitud aparent (V) 3.08
Albireo (β Cyg / β Cygni / Beta Cygni) és la cinquena estrella més brillant de la constel·lació del Cigne (Cygnus). Encara que té la nomenclatura de Bayer "beta", en realitat és més feble que Gamma Cygni, Delta Cygni i Epsilon Cygni.
Com Albireo està situada al cap del Cigne, també se li diu de vegades "l'estrella del bec". Forma la "Creu del Nord" junt amb Deneb, Delta Cygni i Epsilon Cygni.
El nom de l'estrella s'ha originat a causa d'errors i males traduccions. El nom de l'estrella era originalment al-Minhar en-Dajajah, "El bec de la gallina", en els texts àrabs. Els erudits van pensar erròniament que aquest nom havia vingut d'una espècie d'herba, i el van traduir com ab ireo ("d'Ireo"). Posteriorment la gent va considerar que era una mala traducció d'un terme àrab, i se li va posar el nom Al-bireo.
Albireo és a 385 anys-llum de la Terra. A simple vista Albireo sembla una estrella simple, però amb un telescopi o uns prismàtics, s'observa que és doble. De les dues que la componen, una és groga (magnitud aparent 3,1) i l'altra blava (magnitud aparent 5,1), ambdues separades per 34 segons d'arc, ofereixen el millor contrast d'estrelles dobles al cel per seu diferents colors.
Aquestes estrelles han estat considerades doble només en el pla òptic, ja que les dues estrelles que la formen no semblaven orbitar al voltant d'un punt comú com en una verdadera estrella binària. Tanmateix, malgrat la gran distància entre les estrelles components, s'ha demostrat que són una verdadera estrella binària.
El component més brillant de la parella, la groga (Beta Cygni A), és per si mateix una estrella binària.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Delta2 Lyrae (δ2 Lyr) és una estrella de magnitud 4 º en la constel · lació de Lyra, a uns 900 anys llum de la Terra. És una de les estrelles M4II estàndard espectrals, que significa que és una estrella gegant brillant amb una temperatura de la superfície al voltant de 3.600 graus Kelvin. Dóna l'energia de 10.000 sols, encara que més del 90% de la mateixa en més de longituds d'ona visuals. Mesuraments angulars directes, combinats amb el paral de Hipparcos, donen un radi de 1,1  - 1,3 unitats astronòmiques, comparable a la mida calculat a partir d'altres dades observades.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

sábado, 29 de junio de 2013

Lluna

Fotografçia d'un quart creixent obtinguda des de Fórnols en l'observatori del meu amic Paco Cazorla. Amb un SCT de 10" i una cámera Canon 1000D


Lluna pleba des de Sant Feliu de Guíxols.



 Detall del cràter lunar Clavius
 Lluna en quart minvant
 Lluna en quart creixent
 La Lluna durant la fase de totalitat d'un eclipsi lunar.
 La Lluna cendrosa. Aixó es veu dirant els primers dies de la lunació, la part il.luminada és la que li dona el Sol, la resta es reflexe de la Terra que fa com de mirall (rateta).
 Seqëncia d'un eclipsi de Lluna.

Més fotos de la Lluna.
Aquestes fotos estan fetes amb un telescopi Meade de 10 polzades i una càmera Starlight des del Turó de l'Home.



---------------------------------------------------------------------------------------------
Fotografia obtinuda la nit de l'11 de març de 2014.

Cúmul galàctic a la Verge

Cúmul galàctic de la Verge (Virgo)
A la zona de la constel.lació de la Verge hi ha un dels cúmuls galàctics més impressionants del cel. És tracta d'una gran quantitat de galàxies agrupades en un espai "relativament" petit.
En la fotografia present, es poden comptar tretze galàxies.
Es troba a uns 60 anys llum de nosaltres, i conté unes 1.300 galàxies.
Fotografia:
Canon 450D
Lloc: Àger.

viernes, 28 de junio de 2013

M17

M17 (NGC6618)
Tipus: Nebulosa galàctica.
Classe: Nebulosa d'emissió.
Distància: 5910 anys llum.
Grandària: 70 anys llum.
Constel.lació: Sagitari (Sagittarius)
R.A.: 18h20,8m. DEC.:-16º11'
Magnitud aparent: 6,0
Descoberta per Chéseaux, 1746.
Coneguda com la nebulosa del Cigne, per la forma que té. Com totes les nebuloses d'aquesta constel.lació al trobar-se en plena Via Làctia mostre gran quantitat d'estrelles en el seu camp.
Fotografia:
Càmera: Canon 450D
Telescopi: FSQ106ED
Muntura: EM200 TEMMA2
Exposició: 10x5'
Lloc: Àger
Dades d'observació
Tipus:Nebulosa d'emissió
Ascensió recta:18h 20m 26,00s
Declinació:-16° 10′36.0
Distància:5.000-6.000 al
Magnitud aparent (V):6,0
Dimensió aparent (V):11 minuts d'arc
Constel·lació:Sagitari
Característiques físiques
Radi:-
Magnitud absoluta (V):-
Altres característiques:-
Altres designacions:M17, NGC6618
Nebulosa del cigne

M20

M20 (NGC6514). Nebulosa Trífida
Tipus: Nebulosa galàctica.
Classe Nebulosa d'emissió
Distància: 2660 anys llum.
Grandària: 15 anys llum.
Constel.lació: Sagitari (Sagittarius)
R.A:18h2,6m Dec:-23º2'
Magnitud visual: 8,5
Diàmetre aparent: 20'
Descoberta per le Gentil en 1750 i incorporada al catàleg Messier l'any 1764.
La nebulosa Trífida rep el nom per la divisió que té la nebulositat. És una de les nebuloses més grans que es poden veure en aquesta constel.lació. Es troba molt a prop de M8 la nebulosa de la Llacuna.
Fotografia:
Càmera: Canon 450D
Telescopi: FSQ106ED
Muntura: EM200 TEMMA2
Exposició: 10x5'
Lloc: Àger.
Dades d'observació
Tipus:Nebulosa d'emissió
Ascensió recta:18h 02.3m
Declinació:-23° 02′
Distància:5.200 al
Magnitud aparent (V):+9
Dimensió aparent (V):~20 minuts d'arc
Constel·lació:Sagitari
Característiques físiques
Radi:anys-llum
Magnitud absoluta (V):-
Altres característiques:-
Altres designacions:M20, NGC 6514

M33

M33 (NGC598). Coneguda com la galàxia del Triangle.
Tipus: Galàxia espiral
Distància: 2,7 milions d'anys llum.
Grandària: 60.000 anys llum.
Constel.lació: Triangle (Triangulum)
A.R.:1h34m Dec.:+30º48'
Magnitud visual: 5,7
Diàmetre aparent: 71'x42'
Descoberta per Messier, 1764.
És una de les galàxies més properes a la nostra i la tercera més gran del Grup Local de la que forma la Via Làctia.
Fotografia
Càmera: SBIG ST2000 XM
Telescopi FSQ106 ED
Exposició: 10x3'
Darks i flats.
--------------------
Una nova fotografia d'M33 al Triangle, la nit del 5 al 6 de novembre de 2013, una nit memorable per la seva transparència i foscor.
------------------------------
Una nova fotografia de la galàxiam M33 obtinguda la matinada del 25 d'octubre de 2014 des d'Àger amb un telescipo FS!106ED i la Canon 60Da.

Dades d'observació
Constel·lacióTriangle
Ascensió recta01h 33,9m
Declinació+30° 39'
Distància2,4 Mall
(0,73 Mpc)
Tipus segons la seqüència de HubbleSc
Dimensions aparents (V)73' × 45'
Magnitud aparent (V)5,7m
Característiques físiques
Diàmetre~50.000a.ll.
Massa~30·109 MS
Catàlegs astronòmics
MessierM33
New General Catalogue (NGC)598

jueves, 27 de junio de 2013

M4

M4 (NGC6121)
Tipus: Cúmul globular.
Distància: 5640 anys llum.
Grandària: 57 anys llum.
Constel.lació: Scorpí (Scorpius)
AR:16h23,4m. Dec:-26º32'
Magnitud visual: 5,8
Diàmetre aparent: 35'
Descobert per de Chéseaux, 1746 i catalogada per Messier l'any 1764.
Es calcula en unes 100.000 estrelles el contingut d'aquest cúmul i es localitza a tant sols 1,5º a l'oest de l'estrella Antares.
Dades d'observació
Tipus:Cúmul globular
Ascensió recta:16h 23,6m
Declinació:-26° 32′
Distància:7.200 al
Magnitud aparent (V):+5,6
Dimensió aparent (V):36,0minuts d'arc
Constel·lació:Escorpió
Característiques físiques
Radi:35 anys-llum
Magnitud absoluta (V):-
Altres característiques:-
Altres designacions:M4, NGC 6121

M13

M13 (NGC6205).
Objecte: Cúmul globular.
Distància: 26.000 anys llum.
Grandària: 160 anys llum.
Constel.lació: Hércules.
AR. 16h41,7m Dec:+36º28'
Magnitud visual: 5,7
Diàmetre aparent: 21'
Descobert per Halley, 1714.
És tracta del cúmul globular més gran visible a l'hemisferi nord i rivalitza amb M22 a Sagitari.
Aquest cúmul està format per unes 500.000 estrelles. Conté un gran número de estrelles variables RR Lyrae.
Fotografia obtinguda des d'Àger
Càmera Canon 450D
Exposició: 10x5'
------------------------------------------------
Una nova imatge d'M13 obtinguda des d'Àger la matinada del 14 d'abril de 2015.
Dades d'observació
Tipus:Cúmul globular
Ascensió recta:16h 41,7m
Declinació:+36° 28′
Distància:25.107 al
Magnitud aparent (V):+5,8
Dimensió aparent (V):20,0 minuts d'arc
Constel·lació:Hèrcules
Característiques físiques
Radi:73 anys-llum
Magnitud absoluta (V):-8.53
Altres característiques:-
Altres designacions:M13, NGC 6205
---------------------------------------------------------------------------------------------------
2
9 de març de 2017
M13
NOMBRE DE LA IMAGEN:
20170330_M13_AOliva – Cúmulo globular
1. Detalles de la imagen (adquisición y procesado):
- Objeto: M13 – Hércules
- Autor: Armand Oliva
- Ubicación: Àger
- Fecha. 29/març/2017
- Equipo: Refractor Takahashi FSQ106ED, 500mm focal a f:5
- Montura: Takahashi EM200 Temma2,
- Cámara: Canon60Da,
- Guiado con mini telescopio EZG-60 y cámara  QHY5L-II
- Software de guiado PHDGuiding.
- Exposición: 1x240 – 1x300 total (lights) ISO 3200
- Imágenes: 8 darks a ISO 3200
- Condiciones: Oscuridad del cielo medida con el SQM: 20,57
- Procesado: Images Plus para apilado. Photoshop: niveles.
- Enfoque: Máscara de Hartmann (dos orificios) i/o Bahtinov.
2. Texto: Cúmulo globular, ampliació de l’original.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Nit del 27/28 de març de 2019. Àger
Canon 60Da.
Exp: 6x300"
FSQ1096ED - PHDGuiding
EM200

Lluna. Quart minvant i creixent

Lluna en quart minvant.

Lluna en quart creixent.


Lluna de dos dies de llunació.

Lluna "cendrosa". Els primers dies del quart creixent és possible veure una petita part il.luminada i la resta de la Lluna molt fosca. Això es degut al reflex de la llum de la Terra sobre la superfície lunar (fa de rateta).

Cràter Clavius

Cràter Clavius. Es tracta d'uns dels cràters més característics per la seva cadena interior de cràters en forma de semi cercle. És uns dels més grans que es poden veure des de la Terra.
Diàmetre: 225 km
Fondària: 3,5 km.

Cel circumpolar

Imatge de la zona circumpolar a on es pot comprovar el gir de la Terra al voltant de l'estrella central de l'imatge que és la estrella Polar coneguda com Polaris.
Aquesta fotografia és realment fàcil de fer si es té una càmera que permeti deixar obert l'obturador (B) en les rèflex i col.locada damunt d'un bon trípode.
Podem fer exposicions de 10, 15 i més minuts sempre que el cel sigui molt fosc.
Aquesta fotografia té deu minuts d'exposició.


--------------------
Una nova fotograia circumpolar durant una nit de no masa qualitat.

La Via Làctia

Via Làctia des de Àger a nit del 17 de juny de 2018



----------------------------------------------------------------------------------------------------





La Via Làctia.
Aquesta fotografia mostra una part de la nostra galàxia o Via Làctia. Un eixam de més de 200 mil milions d'estels, si bé aquesta quantitat pot variar depenent dels autors fins a 400 mil milions. Entre aquestes estrelles  es troba la nostra, el Sol, que per altra banda és una estrella molt vulgar i corrent.
La Via Làctia és en realitat una galàxia espiral, formada per estrelles, nebuloses i que l'acompanyen una sèrie de cúmuls globulars i un parell de galàxies satè.llits coneguts com els núvols de Magallanes visibles des de l'hemisferi sud.
Sembla com en la majoria de galàxies que en el centre hi ha un forat negre supermasiu.
Si la poguéssim veure des de fora la nostra galàxia seria molt similar a la d'Andrómeda, que la podeu veure en aquest mateig blog.
La fotografia està feta des de Àger amb una Canon 450D en paral.lel (piggy-back) sobre el FSQ106ED i la muntura EM200 TEMMA2.
Exposició: 10 minuts.
Objectiu: 50mm.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Més fotos de la Via Làctia. Aquesta és de la nit del 17 de juny de 2015.

 ------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Al capvespre, quan el sol ja estava amagat, es podia contemplar aquesta bonica visió de Venus a la dreta i Júpiter.


miércoles, 26 de junio de 2013

Cap de Cavall - IC434


IC434. Nebulosa del Cap de Cavall.
És tracta d'una nebulosa fosca dins del conjunt d'una nebulosa d'emissió, localitzada al sud de l'estrella Alnitak d'Orió i molt a prop de la nebulosa coneguda com la Flama per la seva lluminositat i forma.
La nebulosa va ser enregistrada per primera vegada per una dona astrònoma Williamina Fleming des de l'observatori del Harvard College, l'any l888.
En el centre de l'imatge es pot veure la inconfusible forma d'un cap de cavall, d'on li ve el nom.
Telescopi: FSQ106ED
Càmera: Canon 450D
Exposició: 6x10' + darks.
Lloc: Àger.


Cometa Lulin

Cometa Lulin (C/2007 N3 Lulin)
És tracta d'un cometa petit de periode desconegut i descobert per dos estudiants chinesos del projecte Lulin Sky Survey (Observatori Lulin (http://www.lulin.ncu.edu.tw/index_english.htm)
Càmera: Canon 450D objectiu de 50mm.
Febrer de 2009.
Lloc: Àger.

Cometa P17/Holmes


Cometa P17/Holmes.
Cometa descobert per l'astrònom britànic Edwin Holmes el 6 de novembre de 1892. És tracta d'un cometa periòdic que durant la nit del 23 al 24 d'octubre de 2007 va augmentar de brillantor d'una manera molt significativa en poques hores, moment que vaig aprofitar per fer aquestes fotos. Durant uns quants dies, el diàmetre d'aquest cometa va ser varies vegades més gran que el de la Lluna plena. El nucli només mesura 3,5 km.
Instrument: Canon 450D, sense telescopi amb un objectiu de 50 mm.
Lloc: Àger (la Noguera - Lleida)


M51

M51 (NGC5194-5).
Tipo: Galàxia
Clase: Sc/Irregular
Distància: 26 milions d'anys llum.
Grandària: 87.000 i 43.000 anys llum respectivament.
Constel.lació: Canes Venatici. (Gossos de Caça).
RA: 13h30m. Dec: +47º12'
Magnitud visual: 8,4
Descobridor: Messier 1773.
És tracta d'una de les galàxies més espectaculars i més fotografiades. La seva estructura espiral es molt marcada. i enllaça amb un desl braços a un altre galàxia. Va se descoberta per Charles Messier el 13 d'octubre de 1773, mentre buscava el cometa d'aquell any. Messier només va descobrir la més gran, la petita la va descobrir Pierre Meéchain el 21 de març de 1781.
Ambdues galàxies representen un clàssic exemple d'interacció entre un parell de galàxies.
Dades:
Data: 19 de març 2010
Telescopi; FSQ106ED
Càmera Canon450D
Exposició: 6x10'. Darks i flats.
--------------------------------------------
Nova fotografia d'M51 obtinguda la matinada del 14 d'abril de 2015 des d'Àger
----------------------------------------------------------------------------
M51
NOMBRE DE LA IMAGEN:
20170329_M51_AOliva
1. Detalles de la imagen (adquisición y procesado):
- Objeto: M51 – Galaxia del Remolino (CVn)
- Autor: Armand Oliva
- Ubicación: Àger
- Fecha. 29/març/2017
- Equipo: Refractor Takahashi FSQ106ED, 500mm focal a f:5
- Montura: Takahashi EM200 Temma2,
- Cámara: Canon60Da,
- Guiado con mini telescopio EZG-60 y cámara  QHY5L-II
- Software de guiado PHDGuiding.
- Exposición:  4x300 total (lights) ISO 3200
- Imágenes: 8 darks a ISO 3200
- Condiciones: Oscuridad del cielo medida con el SQM: 20,57
- Procesado: Images Plus para apilado. Photoshop: niveles.
- Enfoque: Máscara de Hartmann (dos orificios) i/o Bahtinov.
2. Texto: Cúmulo globular, foto ampliada de l’original.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Nit del 26/27 de març de 2019


Eclipsi total de Lluna sobre el port de Barcelona

Eclipsi total de Lluna sobre el port de creuers de Barcelona. Va ser un dels eclipsis més foscos que he presenciat. Va coincidir amb l'explosió d'un volcà islandès Grimsvötn un mes abans i que fa ver desviar i anular molts vols aeris.
Un més després, encara durant l'eclipsi es va poder observar la seva foscor deguda a les micro-partícules de cendre en suspensió.
Data 25 de juny de 2011
Telescopi: ETX105
Càmera Canon 450D