Drets d'autor

  • Totes les fotos són propietat d'Armand Oliva i Becerra

El cel ara

current night sky over Barcelona
Sky map by AstroViewer®
Get the HTML code for this sky map

CALENDARI LUNAR

jueves, 25 de diciembre de 2014

M35, NGC 2158 i IC2157

Messier 35 ( M 35, o NGC 2168) és un cúmul obert en la constel·lació de Bessons. Va ser descobert per Philippe Loys de Chéseaux en 1745 i redescobert independentment per John Bevis abans de 1750. Va ser catalogada per Charles Messier el 1764 M35 conté diversos centenars d'estrelles (Ake Wallenquist ha contat 120 amb magnitud aparent superior a 13) disperses en l'àrea que cobreix la lluna plena (28 arcminut). El Sky Catalogue 2000.0 i la primera edició d'Uranometria 2000.0 concedeixen 200 membres. A una distància d'uns 2800 anys llum de la Terra correspon a un diàmetre de prop de 24 anys llum. El cúmul té una edat d'entre 95 i 110 milions d'anys i conté algunes estrelles que ja han abandonat la seqüència principal, entre les quals s'inclouen diverses gegants grogues i taronges de tipus espectral G tardà o K primerenc. El seu tipus Trumpler és III 3 r, i s'aproxima a nosaltres a raó de 5 km/s.
A prop d'aquest bonic cúmul obert es troben dos cúmuls més: NGC2158 i IC2157.
Fotografia obtinguda la nit del 22/23 de desembre de 2014 des d'Àger.
Instruments: FSQ106ED. Canon 60Da. Exposició 10 minuts. 



----------------------------------------
Una nova tofo d'aquess bonics cúmuls. feta l'11 de desembre de 2015 des d'Àger.


IC443 - Nebulosa a la constel.lació de

IC 443 (també conegut com la nebulosa de les meduses i Sharpless 248 (Sh2-248)) és un romanent de supernova galàctica (SNR) en la constel·lació de Bessons. En el pla del cel, és a prop de l'estrella Eta Geminorum. La seva distància és d'uns 5.000 anys llum de la Terra.
IC 443 poden ser les restes d'una supernova que va tenir lloc fa 30 mil anys. El mateix esdeveniment supernova probablement va crear l'estrella de neutrons CXOU J061705.3 + 222.127, el romanent col·lapsat del nucli estel·lar. IC 443 és un dels casos millor estudiats de romanents de supernoves que interactuen i la zona núvols moleculars.
Fotografia obtinguda la nit del 22/23 de desembre de 2014 des d'Àger
Insruments: FSQ106ED. Canon 60Da. Autoguia amb PHDGuiding.


NGC1977 I NGC1981

NGC 1977 és una nebulosa complexa que conté un núvol reflexió difusa i una regió HII brillant. Consisteix en la part sud del S279, uns més llargs HII regió 30 minuts d'arc al nord de la Nebulosa d'Orió. Les estrelles de NGC 1977 són part del subgrup 1d Orion, els membres més joves de l'associació estel·lar d'Orió OB1. NGC 1977 està limitada al sud per l'extrem nord del núvol molecular d'Orió A. L'estrella solitària emocionant de NGC 1977 i la regió HII circumdant, S279 és la B1 V estrella HD 37018 (42 Ori). Aquesta estrella i les altres estrelles brillants de NGC 1977 constitueixen el subgrup més jove (subgrup d) de l'associació Orion OB. Les estrelles en aquesta regió són entre 2 i 4 milions d'anys. La regió de NGC 1977 representa el límit nord de l'OMC-2 i OMC-3 moleculars nuclis de núvols, que és un dels llocs més actives de formació de baixa i mitja estrella massiva coneguts. Un gran nombre de sortides enèrgiques, objectes Herbig-Haro i protoestrelles embeguts s'han trobat en aquesta regió entre NGC 1977 i M42-43 sobretot en longituds d'ona infraroges. La vora brillant al llarg de la vora sud-oest de NGC 1977 representa la interfície de la nebulosa amb el seu complex de núvols moleculars.
NGC1981 és un cúmul obert amb estrelles joves i brillans.
Fotorgrafia obtinguda la matinada del 22 al 23 de desembre de 2014 des d'Àger.
Telescopi FSQ106ED
Temps de'exposició 40 minuts amb Canon 60Da
Temperatura -1ºC.


domingo, 30 de noviembre de 2014

NGC891

NGC891 és una galàxia espiral vista de perfil situada a 32 milions d'anys llum de la Via Làctia en la constel.lació d'Andròmeda. Es tracta d'un bon exemple de galàxia vista de canto.
Fotografía obtinguda l'any 2013 des de¡Àger amb la càmera ST2000-XM i el telescopi FSQ106ED.



--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Nova fotografia de la galàxia NGC891. Nit del 17 de setembre de 2015.

IC417 i NGC1902

Es tracta de dos cúmulos oberts en la constel.lació d'Auriga. El cumul està envoltat d'una nebulosa d'emissió a una distància d 100 anys llum de nosaltres.
Fotografia feta emb la ST2000-XM i el FSQ106ED des d'Àger la nit del 24 de novembre de 2014



sábado, 8 de noviembre de 2014

M56. Cúmul globular a la constel.lació de la Lira

Messier 56 (M56 o NGC 6779) és un cúmul globular en la constel·lació Lira. Va ser descobert per Charles Messier en 1779.
L'M56 està a una distància d'uns 32.900 anys llum des de la Terra i el seu diàmetre és d'aproximadament 60 anys llum
Les estrelles més brillants d'M56 són de magnitud 13. Només s'ha trobat una dotzena de estrelles variables com V6 (estrella RV Tauri; període: 90 dies) o V1 (Cefeida: 1.510 dies); altres estrelles variables són V2 (irregular) i V3 (semiregular).
Foto feta la matinada del 25 al 25 d'octubre de 2014 des d'Áger
Telescopi FSQ106ED
Càmera Canon 60Da
Temps Exposició; 3x5




-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Nit del 12 de juny de 2018

NGC6791 a la constel.lació de la Lira

NGC 6791
NGC 6791 és un cúmul estel·lar obert que es troba a la constel·lació de Lyra. Va ser descobert per l'alemany Friedrich August Theodor Winnecke en 1853.

Es tracta d'un dels cúmuls oberts més grans i antics, amb una edat aproximada de 8 mil milions d'anys. Tot i ser un dels més antics, el cúmul posseeix una gran quantitat de metalls, cosa contradictòria, ja que en teoria les estrelles més velles solen ser pobres en metalls ja que aquests es van acumulant lentament de generació a generació d'estrelles. En concret, les seves estrelles alberguen el doble de ferro que el Sol, convertint-lo en un dels cúmuls amb més metal de la Via Làctia.
Fotografia feta des d'Áger la nit del 25 de novembre de 2014 amb un seeing bastant dolent.
Temps total d'exposició 3x5'
Telescopi FSQ106ED
Càmera Canon 60Da

martes, 28 de octubre de 2014

Nebulosa fosca a la constel.lació de l'Àliga


Nebulosa fosca B143 del catàleg Barnard. Constel.lació l'Àliga.
Una nebulosa fosca (també cridada nebulosa d'absorció), és una acumulació de gas o pols interestelar no relacionat amb cap estrella o allunyat d'aquestes, de tal forma que no rep la seva energia, pel que la seva presència només és advertida per contrast amb un fons estel·lar poblat més lejado que la nebulosa.
Foto feta des d'Àger la nit del 24 d'octubre de 2014
Càmera SBIG ST2000-XM
Telescopi FSQ106ED
Exp:2x10 minuts
Sense darks ni flats.

lunes, 27 de octubre de 2014

Gran taca Solar AR2192

Aquí presento la gran taca solar que ens ha acompanya aquests dies dels mes d'octubre. Una gran taca que ha sorprés a tots i que es podia veure a ull nu amb un filtre es clar.
Una taca solar és una regió del Sol amb una temperatura més baixa que el seu contorn, i amb una intensa activitat magnètica. Galileo amb el seu telescopi astronòmic, va ser el primer en observar-les. Una taca solar típica consisteix en una regió fosca, anomenada "umbra", envoltada per una zona més clara coneguda com "penombra". Una sola taca pot arribar a mesura fins a 12.000 Km., però un grup de taques por aconseguir 120.000 km d'extensió. La penombra está constituida per una estructura de filaments clars i foscos que s'estenen més o menys radialment des de la umbra.


Pel.lícula del Sol i la gran taca.




jueves, 18 de septiembre de 2014

Fotografies de paisatges i altres

Mentre observavem l'eclipsi parcial de Sol, vaig fer aquesta fotografia d'un avió que es dirigia cap el aeroport del Prat.

------------------------------------------------------------------------------------------------------
La Lluna eclipsada sobre el port de Barcelona.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El cel al capvespre el dia 32 de març des d'Àger.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Vistes del Pirineu des del Montsec, l'any 2013,





---------------------------------------------------------------------------------------------
 Vista dels obsrvatoris de l'AAS a Àger

sábado, 2 de agosto de 2014

Animacions

Animació d'una posta de Lluna des d'Àger al capvespre del 29 de julio de 2014.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Animació de la sortida de l'Òssa Major des d'Àger la nit del 22/12/2014.
Cinc exposicions de dos minuts cadascuna.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Abans de plena nit el cel presentava aquest aspecte. Després quan es va fer fosc, van aparèixer les estrelles. La catifa còsmica, plena d'estels es va presentar majestuosa, esplèndida. Els instruments estaven preparats per començar una nit de fotografies. Quina meravella...!!!


lunes, 7 de julio de 2014

LES CONSTEL.LACIONS DEL CEL

Des de molt antic, l'home va dividir el cel en una sèrie d'espais dins dels quals es troben grups d'estrelles coneguts com a constel.lacions o asterismes.
El cel va quedar dividit en 88 constel.lacions,
Començarem en ordre alfabètic i per estacions de les que són visibles des de latituds de la Península Ibèrica.
CONSTEL.LACIONS DE PRIMAVERA:
Antlia. Bootes. Canes Venatici. Coma Berenices. Corona Borealis. Corvus. Hércules. Hydra. Leo. Libra. Lupus. Ursa Major. Virgo.
CONSTEL.LACIONS D'ESTIU:
Aquila. Capricornius. Corona Australis. Cygnus. Delphinus. Draco. Equuleus. Lyra. Norma. Ophiuchus. Scorpius. Serpens. Sagitta. Sagitttarius.
CONSTEL.LACIONS DE TARDOR:
Andrómeda. Aquarius. Aries. Cassiopeia. Cepheus. Cetus. Fornax. Lacerta. Microscopium. Pegasus. Perseus. Phoenix. Piscis Austrinus. Pisces. Triangulum.
CONSTEL.LACIONS D'HIVERN:
Auriga. Caelum. Camelopardallis. Canis Major. Cancer. Columba. Eridanus. Gemini. Lepus. Lynx. Monoceros. Orion. Puppis. Pyxis. taurus. Ursa Minor.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

viernes, 4 de julio de 2014

Epsilon Lyrae

Epsilon Lyrae és un dels sistemes d'estrelles múltiples més observats i el converteix en una gran vista en gairebé qualsevol telescopi, fins i tot sota cels amb més llum. És fàcil de trobar, ja que una de les estrelles brillants en la petita constel·lació de Lyra. Per aquestes raons, és un gran objectiu per als nouvinguts.
Epsilon Lyrae es divideix en dos parells, Epsilon1 i Epsilon2. Epsilon1. Es mostren dues estrelles de magnituds 4,7 i 6,2  separades per 2.6 " d'angle. Aquestes estrelles estan connectades físicament, orbitant lentament al voltant del seu centre comú de gravetat en una dansa còsmica. Tardant 1200 anys perquè a completar una òrbita.

Epsilon2 es compon de dues estrelles de magnituds 5,1 i 5,5 estrelles actualment separades per 2,3 " d'angle. També estan connectats físicament orbitant cada 585 anys.

Mizar i Alcor

Mizar i Alcor
Mizar és el nom de l'estrella ζ Ursae Majoris (ζ UMa / 79 Ursae Majoris) en la constel·lació de l'Óssa Major, la quarta més brillant de la mateixa, amb magnitud aparent +2,23. De les tres estrelles que formen la cua de l'óssa, és la que està al mig, entre Benetnasch (η Ursa Majoris) i Alioth (ε Ursa Majoris).
Aquesta estrella la feien servir els romans per comprovar l'agudesa visual dels seus soldats, si podien veure ambdues estrelles eren seleccionats.

NGC6791

NGC 6791 és un cúmul obert en la constel·lació de Lyra.  Va ser descoberta per Friedrich August Theodor Winnecke el 1853. A uns 8 mil milions de anys llum de distància, i amb una proporció d'abundància de ferro d'hidrogen que és més de dues vegades la del Sol , és una  de les agrupacions més antigues i riques en metalls a la Via Làctia. És un dels grups més estudiats en el cel.
Fotografia obtinguda la nit de l`1 de juliol de 2014 des d'Àger (Lleida).

NGC6819

NGC 6819 és un cúmul obert (comunment conegut com un "cúmul d'estrelles obert") situat 7.200 anys llum de distància, a al constel·lació del Cigne. Va ser descobert per Caroline Herschel el 12 de maig de 1784.
Situat al límit de Cygnus i Lyra, NGC 6819 conté aproximadament dues dotzenes d'estrelles de magnitud 10 a 12, amb molts dels membres de magnituds més baixes.

Galàxia M101 (UMa)



A la constel.lació de l'Òssa Major. Va ser descoberta per Pierre Mechain el 27 de març de 1781, que va comunicar el seu descobrimLa Galàxia del Molinet (Messier 101, M101 o NGC5457) és una galàxia espiral vista forntalment situada a la ent al seu amic Charles Messier qui va verificar la seva posició i la va afegir al seu catàleg. M101 es pot observar amb boniculars amb unes condicions atmosfèriques i de foscor excel.lents. Caldrà un telescopi de 250 mm. de diàmetre per poder distingir els seu nucli, més brillant i els fragments dels braços espirals que ofereixen, amb bones condicions, un magnífic espectacle amb un telescopi de 400mm.
Fotografia obtinguda la nit de l'1 de juliol de 2014 amb un telescopi de 106 mm de diàmetre de d'Àger (Lleida).


----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Nova fotografia d'M101 obtinguda durant la matinada del 13 d'abril de 2015 des d'Àger.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------
M101
NOMBRE DE LA IMAGEN:
20170330_M101_AOliva
1. Detalles de la imagen (adquisición y procesado):
- Objeto: M101 (NGC 5457)– Galaxia del Molinillo
- Autor: Armand Oliva
- Ubicación: Àger
- Fecha. 30/març/2017
- Equipo: Refractor Takahashi FSQ106ED, 500mm focal a f:5
- Montura: Takahashi EM200 Temma2,
- Cámara: Canon60Da,
- Guiado con mini telescopio EZG-60 y cámara  QHY5L-II
- Software de guiado PHDGuiding.
- Exposición:  4x300 + 1x60 total (lights) ISO 6400
- Imágenes: 8 darks a ISO 6400
- Condiciones: Oscuridad del cielo medida con el SQM: 20,63
- Procesado: Images Plus para apilado. Photoshop: niveles.
- Enfoque: Máscara de Hartmann (dos orificios) i/o Bahtinov.
2. Texto: Galaxia.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------



Nit de 26/27 de març de 2019


Foto obtinguda el mes de març de 2021 

lunes, 23 de junio de 2014

M29 al Cygne

Messier 29 (també conegut com M29 o NGC6913) és un cúmul obert en la constel·lació de Cygnus. Va ser descobert per Charles Messier en 1764, i es pot veure des de la Terra mitjançant l'ús de binoculars.
M29 està situat a la zona molt concorreguda de la via làctia, prop de Gamma Cygni, a una distància de 7.200 (la majoria de les fonts, incloent Malles / Kreimer i Burnham, i coincidint amb les primeres estimacions o RJ Trumpler 1930) o 4.000 anys llum (aquest últim de Kenneth Glyn Jones i el Sky Catalogue 2000.0). La Guia del Cel Nocturn del Observador per Kepple i Sanner dóna un valor de desviació de 6.000 anys llum - la incertesa a causa de l'absorció erròniament conegut de la llum de l'agrupació.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------
Nova fotografia de M29 la nita del 13 al 14 de juliol de 2015.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Nit de l'11 de juny de 2018



NGC6819 i NGC1791

NGC 6819 és un cúmul obert (comunament conegut com un "cúmul d'estrelles obert") situat 7.200 anys llum de distància a la constel·lació de Cygnus. Va ser descobert per Caroline Herschel el 12 de maig de 1784.
Situat al límit de Cygnus i Lyra, NGC 6819 conté aproximadament dues dotzenes d'estrelles de magnitud 10 a 12, amb molts dels membres més baixos de magnitud.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------
NGC 6791 és un cúmul obert en la constel·lació de Lyra.  Va ser descoberta per Friedrich August Theodor Winnecke el 1853. A 8 mil milions de anys, i amb una proporció d'abundància de ferro d'hidrogen que és més de dues vegades la del Sol , és una de les agrupacions més antigues i riques en metalls a la Via Làctia. Això és contrari a la regla d'or-típic on major significa més pobre en metalls. Compost amb el fet que té una població inusualment alta d'estrelles, NGC 6791 és un dels grups més estudiats en el cel.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------