Drets d'autor

  • Totes les fotos són propietat d'Armand Oliva i Becerra

El cel ara

current night sky over Barcelona
Sky map by AstroViewer®
Get the HTML code for this sky map

CALENDARI LUNAR

domingo, 26 de julio de 2015

M76 - Constel.lació de Perseu



Obtinguda la nit del 13 al 14 de juliol de 2015. Àger
Dades d'observació
Tipus:Nebulosa planetària
Ascensió recta:01h 42m 19,95s
Declinació:+51° 34′31,1″
Distància:1.700 a 15.000 al
Magnitud aparent (V):+10,1
Dimensió aparent (V):2,7x1,8 minuts d'arc
Constel·lació:Perseu
Característiques físiques
Radi:anys-llum
Magnitud absoluta (V):-
Altres característiques:-
Altres designacions:M76, NGC 650

M103 - Cassiopea


Fotgrafia del cúmul obert M103 a Cassiopea la nit del 13 al 14 de juliol. Àger.
Dades d'observació
Tipus:Cúmul obert
Ascensió recta:01h 33m 24s
Declinació:+60° 39′00&Prime
Distància:~8.500al
Magnitud aparent (V):+7,4
Dimensió aparent (V):6,0 minuts d'arc
Constel·lació:Cassiopea
Característiques físiques
Radi:45 anys-llum
Magnitud absoluta (V):- 7,43
Altres característiques:-
Altres designacions:M103, NGC 581
-----------------------------------------------------------------------------------------
- Objeto: M103 – NGC581 (Cas)
- Autor: Armand Oliva
- Ubicación: Àger
- Fecha. 25/agosto/2017
- Equipo: Refractor Takahashi FSQ106ED, 500mm focal a f:5
- Montura: Takahashi EM200 Temma2,
- Cámara: Canon 60Da,
- Guiado con mini telescopio EZG-60 y cámara  QHY5L-II
- Software de guiado PHDGuiding.
- Exposición:  2x180”  1x60”  ISO 1600
- Imágenes: 3 lights ISO 1600
- Condiciones: Mucha humedad y cielo no muy oscuro
- Procesado: DeepSky Stacker para apilado. Photoshop: niveles.
- Enfoque: Máscara de Hartmann (dos orificios) i/o Bahtinov.


martes, 21 de julio de 2015

M59+M63 - Constel.lació Cassiopea

IC 59 (esquerra) i IC 63 (dreta) són una combinació de nebuloses de reflexió i emisió en forma d'arc, que es troba a uns 600 anys llum de distància a la constel·lació de Cassiopea.

La resplendor blavós brillant cap avall des de la part superior prové de la intensa radiació de la brillant, estrella calenta Gamma Cassiopea, que es troba a només 3 a 4 anys llum de la nebulosa, i que també pot haver vessat aquesta matèria nebulosa en l'espai al seu voltant. Les vores de les nebuloses brillen intensament d'aquesta intensa radiació que s'evapora lentament i la il·luminació d'aquestes formes que flueixen de gas i pols.

Gamma Casiopea és amb un radi de 14 vegades el nostre Sol, 55.000 vegades més lluminosa, 19 vegades més massiva, i gira a uns 300 quilòmetres per hora, o 150 vegades més ràpid que el Sol Se li coneix com un eruptiva blanc i blau subgigante estrella variable. (Estrelles variables eruptives varien en lluentor a causa dels processos violents i bengales en les seves corones i cromosferas.)

Aquesta estrella és una variable irregular que va aconseguir una brillantor màxim el 1937, però després va caure inesperadament en la temperatura superficial de 12.000 K a 8500 ° K. Està envoltat per un disc gasós que envolta de material llançat per la seva ràpida rotació, que irradia les emissions. Pèrdua de massa és pel que sembla relacionats amb les variacions de brillantor.

IC 63 - el més brillant dels dos i una mica més a prop de Gamma Cassiopeia d'IC ​​59 - és una combinació d'una nebulosa d'emissió i reflexió. A diferència d'una nebulosa de reflexió que apareix blau, el gas d'hidrogen que brilla intensament apareix en vermell. IC 59 és primordial una nebulosa refacció, mostrant molt menys hidrogen vermell, i està apareixent blau de pols reflecteix la llum estel·lar que està passant a través d'ell.