La nebulosa de la Roseta (Caldwell 49) és una regió H II circular situada a l'extrem d'un núvol molecular gegantí de la constel·lació de Monoceros a la Via Làctia. El cúmul obert NGC 2244 (Caldwell 50) hi està íntimament relacionat, ja que les seves estrelles s'han format a partir de la matèria de la nebulosa.

El conjunt té les següents designacions al catàleg NGC:

• NGC 2237 – Part de la nebulosa (amb aquesta denominació hom es refereix habitualment a la nebulosa completa)
• NGC 2238 – Part de la nebulosa
• NGC 2239 – Part de la nebulosa (descoberta per John Herschel)
• NGC 2244 – El cúmul obert situat dins la nebulosa (descobert per John Flamsteed el 1690)
• NGC 2246 – Part de la nebulosa

El cúmul i la nebulosa es troben a una distància aproximada de 5.000 anys llum de la Terra, la nebulosa amida 130 anys llum de diàmetre cosa que fa que la seva extensió aparent al cel sigui de més d'1 grau (5 cops l'extensió de la lluna plena). La radiació de les estrelles joves del cúmul excita els àtoms de la regió els quals emeten radiació i fan visible aquesta nebulosa d'emissió. S'estima que la matèria continguda a la nebulosa equival a unes 11.000 masses solars.

Obtinguda des de Sant Feliu de Guíxols - Girona

FSQ106ED

Temma2 EM200 mount

ASI294MC Pro