La nebulosa de la Roseta (Caldwell
49) és una regió H II
circular situada a l'extrem d'un núvol molecular gegantí de la constel·lació de
Monoceros
a la Via Làctia. El cúmul obert NGC 2244 (Caldwell
50) hi està íntimament relacionat, ja que les seves estrelles s'han
format a partir de la matèria de la nebulosa.
El conjunt té les següents
designacions al catàleg NGC:
- NGC
2237 – Part de la nebulosa (amb aquesta denominació hom es
refereix habitualment a la nebulosa completa)
- NGC
2238 – Part de la nebulosa
- NGC
2239 – Part de la nebulosa (descoberta per John Herschel)
- NGC 2244
– El cúmul obert situat dins la nebulosa (descobert per John Flamsteed el 1690)
- NGC
2246 – Part de la nebulosa
El cúmul i la nebulosa es troben
a una distància aproximada de 5.000 anys llum de la Terra,
la nebulosa amida 130 anys llum de diàmetre cosa que fa que la seva
extensió aparent al cel sigui de més d'1 grau (5 cops l'extensió de la lluna
plena). La radiació de les estrelles joves del cúmul excita els àtoms de la regió els quals emeten radiació
i fan visible aquesta nebulosa d'emissió.
S'estima que la matèria continguda a la
nebulosa equival a unes 11.000 masses solars.
Obtinguda des de Sant Feliu de Guíxols - Girona
FSQ106ED
Temma2 EM200 mount
ASI294MC Pro
