Els binoculars es divideixen bàsicament en dos parts: objectiu i oculars. L'objectiu és la part òptica de l'instrument que recull la llum i la concentra en un punt per tal de ser examinada. L'ocular és una lent o lents amplificadores que amplien la imatge donada per l'objectiu, l'ocular és la lent que està situada justament d'abant dels ulls.
Els binoculars són l'eina imprescindible i necessària per les primeres observacions de l'astrònom amateur i per tot aquell que un cop introduït en matèria vulgui continuar gaudint de l'espectacle i de les panoràmiques estel·lars. Podem afirmar sense por que l'observació mitjançant els binoculars, en certes ocasions, poden superar l'espectacle d'un telescopi.
És per tot això que en aquest article parlarem d'aquest senzill instrument òptic. Els binoculars tenen bàsicament l'avantatge de què són lleugers, pesen poc, són còmodes i fàcils de transportat, ofereixen gran lluminositat, i donen normalment imatges brillants i contrastades. El camp visual és ampli, uns 7º pels de 7x50, a més el fet d'observar amb dos ulls fa molt més còmode l'observació, donant la sensació de profunditat. Són molt útils per a la recerca d'objectes i un dels punts més atractius és el del seu preu, generalment a l'abast de qualsevol.
Cal tenir en compte com a premissa que per tal d'obtenir un bon resultat amb un instrument d'aquestes característiques, es fa necessari l'ús d'un trípode fotogràfic, ja que si subjectem l'instrument amb les nostres mans, la tremolor farà que l'observació no sigui correcta i perdrem un percentatge molt alt del seu rendiment, de fet els binoculars són dos petits telescopis en paral·lel i amb dos mecanismes, un que permet acoblar l'amplada o distància entre ambdós ulls i un altre que permet l'enfocament dels oculars per tal d'obtenir una imatge clara, nítida i enfocada.
Cal recordar una senzilla norma si hem d'adquirir uns prismàtics. Aquesta norma ens permet saber la lluminositat de l'instrument, i consisteix a calcular que la segona xifra sigui com a mínim 5 vegades més gran que la primera, si ho sopera millor, significarà que són molt lluminosos.
D'acord amb la següent fórmula: mv=1,5 log D, on mv=magnitud visual i D=diámetre de l'objectiu en mm., podrem saber quina serà la magnitud màxima que podrem obtenir amb el nostre instrument. La següent taula ens donarà els valors dels prismàtics més convencionals comparats amb els ulls d'una persona sana:
Ull humà .......... magnitud 6,5
Prismàtics 7x35 " 8,7
Prismàtics 7,50 " 9,5
Prismàtics 10x70 " 10,2
prismàtics 11x80 " 10.5
Un altre factor a tenir en compte és el poder de separació, que és la capacitat de veure separats dos objectes molt junts, com per exemple dues estrelles molt pròximes. Aquesta capacitat de poder separar dos punts pròxims ve donada per la fórmula Ps=138/D, a on 138 és la constant i D és el diàmetre en mm de l'objectiu.
Ull humà ....... 120" distància entre dos punts.
7x35 ............. 3,9" "
7x50 ............. 2,8" "
10x70 ........... 2,0" "
11x80 ........... 1,7" "
Alguns objectes de fàcil observació amb binoculars:
Galàxies: M31 (Andròmeda), M33 al Triangle.
Cúmuls estel·lars: M6 a l'Escorpí, M13 a Hèrcules, M37 al Cotxer, M44 al Cranc i M45 al Taure (Les Plèiades), NGC968 i NGC884 (Doble Cúmul de Perseu).
No hay comentarios:
Publicar un comentario