Drets d'autor

  • Totes les fotos són propietat d'Armand Oliva i Becerra

El cel ara

current night sky over Barcelona
Sky map by AstroViewer®
Get the HTML code for this sky map

CALENDARI LUNAR

domingo, 7 de septiembre de 2025

Àrea nebulosa en la Via Làctia. Agost 2025

Sant Feliu de Guíxols
 


Nebulosa de la Serp La Nebulosa de la Serp (també coneguda com Barnard 72) és una nebulosa fosca a la constel·lació d'Ofiuc. És una petita però visible franja de pols en forma de SP que serpenteja davant dels núvols d'estrelles de la Via Làctia des de la vora nord-nord-oest de la conca de la Nebulosa de la Pipa. El seu gruix oscil·la entre 2′ i 3′ i al voltant de 6′ en l′orientació nord-oest/sud-est. Per veure-la bé amb un telescopi de 4′ a 6′ es necessiten cels foscos i clars. És part de la Nebulosa del Cavall Fosc, d'una mida molt més gran. A la dreta de la Nebulosa de la Serp hi ha Barnard 68. A sota hi ha Barnard 69, Barnard 70 i Barnard 74.
 
Àger 2019 



El sol darrera del fum dels incendis de Galicia 2025.
 

 

 Nebuloses Nord Amèrica i Pelicà a la constel.lació del Cigne.

Sant Feliu de Guíxols 2025 

 
 
 

16/07/2025


 






 

Nebulosa del Vel, secció est.

La nebulosa del Velo és un núvol de gas calent i ionitzat. És la part visible del Bucle de Cygnus, també conegut com a font de ràdio W78, o Sharpless 103. És una nebulosa molt extensa i se sol dividir en tres grans àrees: El velo Oriental: (Caldwell 34) que es troba a prop de l'estrella 52 Cygni. El velo occidental (Caldwell 33), i el Triángulo de Pickering Wisp. Es tracta del remanent d'una supernova relativament débil en la constelació del Cisne. La supernova que el dio origen va explotar fa entre 12000 i 20000 anys,​ i els restos s'han expandit des de llavors per cobrir una àrea d'aproximadament 3x3 graus, a prop de 6 vegades el diàmetre de la lluna llena. La distància a la nebulosa no se coneix amb precisió, però el Far Ultraviolet Spectroscopic Explorer (FUSE) estima la mateixa en uns 1470 anys de llum, encara que les medicions més directes realitzades mitjançant medicions astromètriques semblan indicar una distància major, d'uns 735 ± 25 Parsec o 2397 anys de llum. Fue descubierta el 5 de setembre de 1784 per William Herschel.

Sant Feliu de Guíxols 2025