dijous, 7 de juliol del 2016
Nebulosa del Pelicà (IC5070)
Messier 24
Al 1764 va ser descoberta per Charles Messier. Messier 24 (M24) és un dels pocs objectes particulars, o curiositats, en el catàleg de Messier: sota l'entrada n º 24 en el seu catàleg, Charles Messier llista un gran objecte de 1 1/2 deg en extensió, que va incloure el 20 de juny de 1764, i descriu com "una nebulosa gran on hi ha moltes estrelles de diferents magnituds.
L'objecte Messier 24 no és un "veritable" objecte de cel profund, si no un enorme núvol estelar a la Via Làctia, es troba a milers d'anys llum al llarg de nosaltres. Formen una part d'un braç espiral de la nostra galàxia. Aquest núvol és la parcel·la Làctia brillant lleugerament per sobre del centre de la nostra imatge; entre molts altres objectes de cel profund (cúmuls i nebuloses) es poden trobar 10 objectes de Messier molt a prop d'aquest objecte.
L'objecte Messier 24 no és un "veritable" objecte de cel profund, si no un enorme núvol estelar a la Via Làctia, es troba a milers d'anys llum al llarg de nosaltres. Formen una part d'un braç espiral de la nostra galàxia. Aquest núvol és la parcel·la Làctia brillant lleugerament per sobre del centre de la nostra imatge; entre molts altres objectes de cel profund (cúmuls i nebuloses) es poden trobar 10 objectes de Messier molt a prop d'aquest objecte.
Messier 18
Messier 18 (M18 o NGC 6613) és un cúmul obert de la constel·lació de Sagitari. Va ser descobert per Charles Messier en 1764, que el va incloure en el seu catàleg.
M18 està situat entre la Nebulosa omega (M17) i el núvol estel·lar de Sagitari (M24). Té una edat estimada de 32 milions d'anys. Conté principalment estrelles bastant joves de tipus B3, les més brillants de les quals tenen una magnitud aparent de +9. La nebulosa està situada a uns 4.900 anys llum del Sistema Solar i, tenint el compte el seu diàmetre aparent de 9 minuts d'arc, el seu diàmetre resulta d'uns 17 anys llum. Es pot observar amb un telescopi petit, que permet resoldre una dotzena d'estrelles prou lluminoses.
M18 està situat entre la Nebulosa omega (M17) i el núvol estel·lar de Sagitari (M24). Té una edat estimada de 32 milions d'anys. Conté principalment estrelles bastant joves de tipus B3, les més brillants de les quals tenen una magnitud aparent de +9. La nebulosa està situada a uns 4.900 anys llum del Sistema Solar i, tenint el compte el seu diàmetre aparent de 9 minuts d'arc, el seu diàmetre resulta d'uns 17 anys llum. Es pot observar amb un telescopi petit, que permet resoldre una dotzena d'estrelles prou lluminoses.
dilluns, 14 de desembre del 2015
M95-M96 i d'altres
Messier 95 (M95 o NGC 3351) és una galàxia espiral situada en la constel·lació del Lleó. Va ser descoberta per Pierre Méchain el 20 de març de 1781, i Charles Messier la va afegir al seu catàleg el 24 de març del mateix any.
Messier 96 (M96 o NGC 3368) és una galàxia espiral intermèdia situada a la constel·lació del Lleó. Va ser descoberta per Pierre Méchain el 20 de març de 1781 i afegida per Charles Messier al seu catàleg quatre dies després.
Messier 96 (M96 o NGC 3368) és una galàxia espiral intermèdia situada a la constel·lació del Lleó. Va ser descoberta per Pierre Méchain el 20 de març de 1781 i afegida per Charles Messier al seu catàleg quatre dies després.
M67
Messier 67 (M67 o NGC 2682) és un cúmul obert situat en la constel·lació de Cranc. Va ser descobert per Johann Gottfried Koehler en una data anterior a 1779, tot i que no va resoldre cap estrella. Independentment Charles Messier el va descobrir el 1780 i el va incloure al seu catàleg.
M 67 és un dels cúmuls estel·lars oberts més antics que es coneixen. Les seves estrelles tenen una edat del mateix ordre que el nostre sistema solar (4000-7000 anys), és per això que és objecte d'estudi de científics en el camp d'evolució estel·lar.
M 67 és un dels cúmuls estel·lars oberts més antics que es coneixen. Les seves estrelles tenen una edat del mateix ordre que el nostre sistema solar (4000-7000 anys), és per això que és objecte d'estudi de científics en el camp d'evolució estel·lar.
Cadena de Markarian (La Verge)
Es tracta d'una cadena de galàxies a la constel.lació de La Verge. Aquesta zona del cel és molt plena de galàxies i cúmuls galàctics.
Fotografia obtinguda la nit del 10 al 11 de desembre de 2015 des d'Àger.
divendres, 11 de desembre del 2015
C/2013 US10 CATALINA
Aquesta passada nit he estat a Àger, per tal de fotografiar el Cometa C/2013 US10 (Catalina).
La posició del cometa no és encara la ideal, donat que a més de la humitat i la boira que hi havia, està encara molt baix a la constel·lació de la Verge, només a 12° per sobre de l'horitzó.
Destaquen les dues cues que presenta el nucli, i que es troben en un angle molt curiós i no habitual.
No he pogut millorar més les fotografies, ja que entre la climatologia i que ja pràcticament començava a clarejar, això és el que he pogut obtenir.
Una de les fotos amb traça inclosa.
El cometes són rocas amb gel i pols. Com ho va definir en Carl Sagan, "Són boles de neu bruta", que a mida que s'acosten al Sol (periheli) la radiació solar o "vent solar" desfà part de la costra gelada superficial del cometa i apareix la vistosa o vistoses cues del cometa.
En aquests moments la seva visió no és fácil donat que está molt baix sobre l'horitzó i hem de matinar molt, 6-7 del matí per veure-ho a la constel.lacio de la Verge, però si esperem a gener, estarà més alt, concretament a la constel.lació de Bootes (Bouer) i serà més fácil d'observar.
Espero que us agradin.
Dades.
Àger
Data 10/Dec/2015
Hora: entre les 6 i 7 del matí.
Càmera: Canon 60Da
Telescopi: Refractor 550mm, f:5 (FSQ106ED)
Exposició: 2 minuts.
La posició del cometa no és encara la ideal, donat que a més de la humitat i la boira que hi havia, està encara molt baix a la constel·lació de la Verge, només a 12° per sobre de l'horitzó.
Destaquen les dues cues que presenta el nucli, i que es troben en un angle molt curiós i no habitual.
No he pogut millorar més les fotografies, ja que entre la climatologia i que ja pràcticament començava a clarejar, això és el que he pogut obtenir.
Una de les fotos amb traça inclosa.
El cometes són rocas amb gel i pols. Com ho va definir en Carl Sagan, "Són boles de neu bruta", que a mida que s'acosten al Sol (periheli) la radiació solar o "vent solar" desfà part de la costra gelada superficial del cometa i apareix la vistosa o vistoses cues del cometa.
En aquests moments la seva visió no és fácil donat que está molt baix sobre l'horitzó i hem de matinar molt, 6-7 del matí per veure-ho a la constel.lacio de la Verge, però si esperem a gener, estarà més alt, concretament a la constel.lació de Bootes (Bouer) i serà més fácil d'observar.
Espero que us agradin.
Dades.
Àger
Data 10/Dec/2015
Hora: entre les 6 i 7 del matí.
Càmera: Canon 60Da
Telescopi: Refractor 550mm, f:5 (FSQ106ED)
Exposició: 2 minuts.
Noves fotografies del cometa Catalina fetes un mes més tard. es poden apreciar les diferencies en l'estructura de les cues. i la gran velocitat queporta en tant sols una hora.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)