M4

Messier 4 o M4 és un cúmul globular que es troba en la constel·lació d'Escorpió. Va ser descobert per Philippe Loys de Chéseaux en l'any1746 i més tard catalogat per Charles Messier en 1764. Aquest va ser el primer cúmul globular en què es van distingir estrelles individuals. En la frontera de visió a ull nu, M4 s'observa en els telescopis més petits com una borrosa bola de llum. En telescopis de grandària mitjana és possible distingir estrelles individuals, les quals posseeixen unamagnitud aparent de 10,8.
Està situat a 7.200 anys llum i, per tant, ha de ser el cúmul globular més proper al nostre Sistema Solar.

Dades d'observació
Tipus:	Cúmul globular
Ascensió recta:	16h 23,6m
Declinació:	-26° 32′
Distància:	7.200 al
Magnitud aparent (V):	+5,6
Dimensió aparent (V):	36,0minuts d'arc
Constel·lació:	Escorpió
Característiques físiques
Radi:	35 anys-llum
Magnitud absoluta (V):	-
Altres característiques:	-
Altres designacions:	M4, NGC 6121

M107

Messier 107 (M107 o NGC6171) és un cúmul globular situat a la constel·lació del Serpentari. Va ser descobert per Pierre Méchain a l'abril de 1782, però no va ser inclòs al catàleg Messier publicat a l'època, de la mateixa manera que M105 i M106 es tracta d'objectes anomenats addicionals. Helen Sawyer Hogg va introduir-lo en la nova edició del catàleg en 1947 després de trobar una descripció de Méchain sobre l'objecte. Va ser descobert independentment per William Herschel el 1789 i va ser el primer a resoldre-hi estrelles.
M107 és proper al disc galàctic i es troba a una distància de 20.900 anys llum de la Via Làctia. Té una extensió de 60 anys llum i una metal·licitat intermèdia, és a dir, abundància d'elements més pesants que l'heli. El cúmul s'acosta a la Terra a una velocitat de 147 km/s. S'hi han trobat 25 estrelles variables.

Dades d'observació
Tipus:	Cúmul globular
Ascensió recta:	16h 32m 31,91s
Declinació:	-13° 03′13,1″
Distància:	20.900 al
Magnitud aparent (V):	+7,19
Dimensió aparent (V):	10,0 minuts d'arc
Constel·lació:	Ophiuchus
Característiques físiques
Radi:	40 anys-llum
Magnitud absoluta (V):	-
Altres característiques:	-
Altres designacions:	M107, NGC 6171

M22

Messier 22 (M22 o NGC 6656) és un cúmul globular en la constel·lació de Sagitari. Va ser descobert Abraham Ihle el 1665 i inclòs per Charles Messier en el seu catàleg en 1764.
M22 és un dels cúmuls d'estrelles més propers a la Terra, amb una distància d'aproximadament 10,400 anys llum. El que fa que cobreixi una regió del cel de 29 minuts d'arc, és a dir, aproximadament la mateixa àrea que cobreix la lluna. Conté al voltant de 100.000 estrelles de les que 32 són estrelles variables.

Dades d'observació
Tipus:	Cúmul globular
Ascensió recta:	18h 36m 18s
Declinació:	-23° 53′ 58″
Distància:	10.400al
Magnitud aparent (V):	5.1
Dimensió aparent (V):	32.0 minuts d'arc
Constel·lació:	Sagitari
Característiques físiques
Radi:	50 ± 5 anys-llum
Magnitud absoluta (V):	-
Altres característiques:	-
Altres designacions:	M22, NGC 6656

M14

Messier 14 (M14 o NGC 6402) és un cúmul globular situat en la constel·lació de Serpentari. Va Ser descobert per Charles Messier en 1764.
A una distància d'uns 30.000 anys llum, M14 conté unes 100.000 estrelles. Amb una magnitud de 7.6, pot observar-se fàcilment amb binoculars. Amb telescopis de grandària mitjana es poden veure algunes de les seves estrelles individuals, la més brillant de les quals és de magnitud 14ª.
La lluminositat total de M14 és de l'ordre de 400.000 vegades la del Sol, el que es correspon amb una magnitud absoluta de -9.12. La forma del cúmul és clarament allargada. M14 amida uns 100 anys llum d'un extrem a un altre.

Dades d'observació
Tipus:	Cúmul globular
Ascensió recta:	17h 37m 35s
Declinació:	-03° 15′
Distància:	30.000 al
Magnitud aparent (V):	7.6
Dimensió aparent (V):	11,0 minuts d'arc
Constel·lació:	Ophiuchus
Característiques físiques
Radi:	50 anys-llum
Magnitud absoluta (V):	-9.12
Altres característiques:	-
Altres designacions:	M14, NGC 6402

M12

Messier 12 ( M12 o NGC 6218) és un cúmul globular de la constel·lació de serpentari. Va Ser descobert per Charles Messier el 1764.
Situat aproximadament a 3º del cúmul M10, es troba a una distància de 16.000 anys llum i té un diàmetre espacial de ~ 75 anys llum. La seva magnitud conjunta en banda B (filtre blau) és igual a la 8.52, la seva magnitud en banda V (filtre verd) és igual a la 7.68; el seu tipus espectral és F8: fotogràficament s'aprecia de color groguenc a causa de la gran quantitat d'estrelles gegants vermelles (de color groguenc o daurat) que conté.

Dades d'observació
Tipus:	Cúmul globular
Ascensió recta:	16h 47,2m
Declinació:	-01° 57′
Distància:	16.000 al
Magnitud aparent (V):	+6,7
Dimensió aparent (V):	16,0 minuts d'arc
Constel·lació:	Ophiuchus
Característiques físiques
Radi:	75 anys-llum
Magnitud absoluta (V):	-
Altres característiques:	-
Altres designacions:	M12, NGC 6218

------------------------------------------------------------------------------------------------

M10

Messier 10 (M10 o NGC 6254) és un cúmul globular visible a la constel·lació del Serpentari. Va ser descobert per Charles Messier en 1764.
La seva magnitud conjunta en banda V (filtre verd) és igual a 6,4; el seu tipus espectral és F3 i fotogràficament s'aprecia de color daurat a causa de la gran quantitat d'estrelles gegants vermelles (de color groguenc o ataronjat) que conté. De la seva velocitat radial, 75,4 km/s, es dedueix que s'allunya de la Terra a més 271.440 km/h: aquesta velocitat està originada per la combinació de la seva velocitat orbital al voltant del nucli de la Via Làctia i de la velocitat pròpia del Sol i de la Terra. És un cúmul globular molt pobre en variables: fins a l'any 2006 només s'havien descober 4 estrelles variables en el seu nucli.

Dades d'observació
Tipus:	Cúmul globular
Ascensió recta:	16h 57,1m
Declinació:	-04° 06′
Distància:	14.300 al
Magnitud aparent (V):	+6,6
Dimensió aparent (V):	20,0 minuts d'arc
Constel·lació:	Ophiuchus
Característiques físiques
Radi:	41 anys-llum
Magnitud absoluta (V):	-
Altres característiques:	-
Altres designacions:	M10, NGC 6254

M56. Cúmul globular a la constel.lació de la Lira

Messier 56 (M56 o NGC 6779) és un cúmul globular en la constel·lació Lira. Va ser descobert per Charles Messier en 1779.
L'M56 està a una distància d'uns 32.900 anys llum des de la Terra i el seu diàmetre és d'aproximadament 60 anys llum
Les estrelles més brillants d'M56 són de magnitud 13. Només s'ha trobat una dotzena de estrelles variables com V6 (estrella RV Tauri; període: 90 dies) o V1 (Cefeida: 1.510 dies); altres estrelles variables són V2 (irregular) i V3 (semiregular).
Foto feta la matinada del 25 al 25 d'octubre de 2014 des d'Áger
Telescopi FSQ106ED
Càmera Canon 60Da
Temps Exposició; 3x5

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Nit del 12 de juny de 2018

M3

Messier 3 (també conegut com a M3 o NGC 5272) és un cúmul globular situat a la constel·lació de Llebrers. Va ser descobert per Charles Messier el 1764.

Al voltant del 1784 XVIII William Herschel va estudiar el cúmul amb el seu gran reflector resolvent que estava format per milers d'estrelles, entre la magnitud 13 i la 16, que s'apinyaven en el seu centre. Lord Rosse, amb el seu gran telescopi reflector, va poder notar les alineacions d'estrelles més externes (les famoses potes d'aranya formades per alineacions estel·lars, també molt notòries en M13) així com localitzar algunes petites taques o pegats foscos, aglomeracions de pols situades davant del cúmul (més pròxims a la Terra), projectats sobre el cos d'estrelles.cia.

Dades d'observació
Tipus:	Cúmul globular
Ascensió recta:	13h 42m 10s
Declinació:	+28° 23′
Distància:	33.900 al
Magnitud aparent (V):	+6,2
Dimensió aparent (V):	18,0minuts d'arc
Constel·lació:	Llebrers
Característiques físiques
Radi:	90 anys-llum
Magnitud absoluta (V):	-
Altres característiques:	-
Altres designacions:	M3, NGC 5272

----------------------------------------------------------------------------

Fotografia de la nit de 8 al 9 d'abril de 2016 des d`Àger

------------------------------------------------------

El mateix cúmul globular fotogrfaiat la nit del 3-4 de maig de 2016 des d'Àger.

------------------------------------------------------

30 de març de 2017

M3

NOMBRE DE LA IMAGEN:

20170330_M3_AOliva – Cúmulo globular

1. Detalles de la imagen (adquisición y procesado):

- Objeto: M3 – Canes Venatici

- Autor: Armand Oliva

- Ubicación: Àger

- Fecha. 30/març/2017

- Equipo: Refractor Takahashi FSQ106ED, 500mm focal a f:5

- Montura: Takahashi EM200 Temma2,

- Cámara: Canon60Da,

- Guiado con mini telescopio EZG-60 y cámara  QHY5L-II

- Software de guiado PHDGuiding.

- Exposición: 2x240 – 2x180 total (lights) ISO 1600

- Imágenes: 8 darks a ISO 1600

- Condiciones: Oscuridad del cielo medida con el SQM: 19,84

- Procesado: Images Plus para apilado. Photoshop: niveles.

- Enfoque: Máscara de Hartmann (dos orificios) i/o Bahtinov.

2. Texto: Cúmulo globular, fotografía más ampliación.

-----------------------------------------------------------------------------------------------

Nit 27/28 de març de 2019.

-----------------------------------------------------------------------

M71

Messier 71 (M71 o NGC 6838) és un cúmul globular situat a la constel·lació de la Sageta. Va ser descobert per primera vegada per Philippe Loys de Chéseaux al 1745 o 1746, més tard va ser redescobert independentment per Johann Gottfried Koehler al 1771 o 1772, i finalment per Pierre Méchain el 28 de juny de 1780. Charles Messier el va incloure al seu catàleg després d'haver-lo observat el 4 d'octubre de 1780. William Herschel va ser el primer a poder resoldre-hi estrelles al 1783.

Dades d'observació
Tipus:	Cúmul globular
Ascensió recta:	19h 53m 46,11s
Declinació:	+18° 46′42,3″
Distància:	13.000 al
Magnitud aparent (V):	+8,2
Dimensió aparent (V):	7,2 minuts d'arc
Constel·lació:	Sageta
Característiques físiques
Radi:	13 anys-llum
Magnitud absoluta (V):	- 7,43
Altres característiques:	-
Altres designacions:	M71, NGC 6838

M2

L'objecte Messier 2 (també conegut com M2 o NGC 7089) és un cúmul globular situat a la constel·lació d'Aquari.
L' M2 és visible a ull nu a cinc graus al nord de l'estrella Beta Aquarii. Amb Binoculars o un petit telescopi es pot identificar com una nebulosa no estel·lar, mentre que amb telescopis grans es poden veure estrelles individuals; les estrelles més brillants tenen una magnitud aparent de 13.1.
Va ser descobert per l'astrònom francès Jean-Dominique Maraldi el 1746 quan observava un cometa amb Jacques Cassini. Charles Messier el va redescobrir 1760 pensant que es tractava d'una nebulosa sense cap estrella associada. William Herschel va ser el primer a veure estrelles individuals en 1794.

 Fotografia feta la nit del 6 al 7 de novembre de 2013.

Amb una extensió de 175 anys llum, l'M2 és un dels cúmuls globulars més grans que es coneixen. El cúmul és ric, compacte, i significativament el·líptic.
És també un dels cúmuls globulars més vells associats a la Via Làctia. La distància de l'M2 és prop de 37.500 anys llum de la Terra i el cúmul conté al voltant de 150.000 estrelles.
L'M2 té 21 estrelles variables conegudes. Les més brillants són estrelles gegants vermelles i grogues. El tipus espectral del conjunt és F4.

Dades d'observació
Tipus:	Cúmul globular
Ascensió recta:	21h 33m27s
Declinació:	-00° 49′
Distància:	37.500 al
Magnitud aparent (V):	+6,3
Dimensió aparent (V):	16,0 × 4 minuts d'arc
Constel·lació:	Aquari
Característiques físiques
Radi:	3 anys-llum
Magnitud absoluta (V):	-
Altres característiques:	-
Altres designacions:	M2, NGC 7089

Des de Sant Feliu de Guíxols. FSQ106ED+ASI294MC Pro

---------------------------------------------------------------------

M15

Messier 15( M15 o NGC 7078) és un cúmul globular situat en la constel·lació Pegàs. Va Ser descobert per Jean-Dominique Maraldi en 1746, mentre estudiava l'estel De Chéseaux, i inclòs en el catàleg de Charles Messier en 1764. En 1783 l'astrònom anglès William Herschel, per mitjà del seu gran telescopi reflector, va poder comprovar que estava format per milers d'estrelles.
És un dels cúmuls globulares més densos que es coneixen a la nostra galàxia, la Via Làctia: el nucli d'aquest cúmul ha sofert una contracció, procés conegut com col·lapse de nucli, amb un punt màxim de densitat (a l'esquerra del centre en la imatge de sota) que té un nombre enorme d'estrelles que envolten el que pot ser un forat negre.

Dades d'observació
Tipus:	Cúmul globular
Ascensió recta:	21h 30m
Declinació:	+12° 10′
Distància:	33.000 al
Magnitud aparent (V):	6.2
Dimensió aparent (V):	16,0 minuts d'arc
Constel·lació:	Pegàs
Característiques físiques
Radi:	~100 anys-llum
Magnitud absoluta (V):	-
Altres característiques:	-
Altres designacions:	M15, NGC 7078

Des de Sant Feliu de Guíxols.

M4

M4 (NGC6121)
Tipus: Cúmul globular.
Distància: 5640 anys llum.
Grandària: 57 anys llum.
Constel.lació: Scorpí (Scorpius)
AR:16h23,4m. Dec:-26º32'
Magnitud visual: 5,8
Diàmetre aparent: 35'
Descobert per de Chéseaux, 1746 i catalogada per Messier l'any 1764.
Es calcula en unes 100.000 estrelles el contingut d'aquest cúmul i es localitza a tant sols 1,5º a l'oest de l'estrella Antares.

Dades d'observació
Tipus:	Cúmul globular
Ascensió recta:	16h 23,6m
Declinació:	-26° 32′
Distància:	7.200 al
Magnitud aparent (V):	+5,6
Dimensió aparent (V):	36,0minuts d'arc
Constel·lació:	Escorpió
Característiques físiques
Radi:	35 anys-llum
Magnitud absoluta (V):	-
Altres característiques:	-
Altres designacions:	M4, NGC 6121

M13

M13 (NGC6205).
Objecte: Cúmul globular.
Distància: 26.000 anys llum.
Grandària: 160 anys llum.
Constel.lació: Hércules.
AR. 16h41,7m Dec:+36º28'
Magnitud visual: 5,7
Diàmetre aparent: 21'
Descobert per Halley, 1714.
És tracta del cúmul globular més gran visible a l'hemisferi nord i rivalitza amb M22 a Sagitari.
Aquest cúmul està format per unes 500.000 estrelles. Conté un gran número de estrelles variables RR Lyrae.
Fotografia obtinguda des d'Àger
Càmera Canon 450D
Exposició: 10x5'
------------------------------------------------
Una nova imatge d'M13 obtinguda des d'Àger la matinada del 14 d'abril de 2015.

Dades d'observació
Tipus:	Cúmul globular
Ascensió recta:	16h 41,7m
Declinació:	+36° 28′
Distància:	25.107 al
Magnitud aparent (V):	+5,8
Dimensió aparent (V):	20,0 minuts d'arc
Constel·lació:	Hèrcules
Característiques físiques
Radi:	73 anys-llum
Magnitud absoluta (V):	-8.53
Altres característiques:	-
Altres designacions:	M13, NGC 6205

---------------------------------------------------------------------------------------------------

2

9 de març de 2017

M13

NOMBRE DE LA IMAGEN:

20170330_M13_AOliva – Cúmulo globular

1. Detalles de la imagen (adquisición y procesado):

- Objeto: M13 – Hércules

- Autor: Armand Oliva

- Ubicación: Àger

- Fecha. 29/març/2017

- Equipo: Refractor Takahashi FSQ106ED, 500mm focal a f:5

- Montura: Takahashi EM200 Temma2,

- Cámara: Canon60Da,

- Guiado con mini telescopio EZG-60 y cámara  QHY5L-II

- Software de guiado PHDGuiding.

- Exposición: 1x240 – 1x300 total (lights) ISO 3200

- Imágenes: 8 darks a ISO 3200

- Condiciones: Oscuridad del cielo medida con el SQM: 20,57

- Procesado: Images Plus para apilado. Photoshop: niveles.

- Enfoque: Máscara de Hartmann (dos orificios) i/o Bahtinov.

2. Texto: Cúmulo globular, ampliació de l’original.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Nit del 27/28 de març de 2019. Àger
Canon 60Da.
Exp: 6x300"
FSQ1096ED - PHDGuiding
EM200

M22

M22 (NGC6656)
Visibilitat: Visible a ull nu.
Clase: Cúmul globular
Distància: 10.000 anys llum.
Diàmetre: 33'
Constel.lació: Sagitari
R.A.:18h 36' Dec:-23º54'
Descobert per Abraham Ihle, 1665. Messier el va incloure en el seu cat+aleg l'any 1764.
Instrument: FSQ106ED. Takahashi
Càmera: Canon 450D
Exposició: 5x5'
Aquest cúmul globular és un dels més impresionants que es poden veure des de l'hemisferi nord junt amb M13. Magnífic vist amb prismàtics. Està format per unes 100.000 estrelles.
I

M3

M3. NGC5272
Visibilitat: Visible a ull nu.
Clase: Cúmul globular.
Distància: 34.000 anys llum.
Grandària: 190 anys llum.
Constel.lació: Canes Venatici (Gossos de Caça)
R.A.: 13h 42,2'  Dec.:+28º23'
Diàmetre aparent: 19'
Descobert per Charles Messier , 1764.
Telescopi: FSQ106 - Takahashi
Càmera: Canon60Da
Exposició: 120"
Sense tractament, únicament nivells amb Photoshop.
Va ser descobert per Charles Messier el 3 de maig de 1764 i resolta en estels per William Herschel en 1784.
Està format per uns 500.000 estels, com tots els cúmuls globulars formen part de l'Halo Galàctic, és a dir que es localitzen en la perifèria de la nostra Via Làctica.