TALLER D'ASTRONOMIA
OBSERVACIÓ DE RADIANTS METEÒRICS
TÈCNIQUES I MÈTODES
ÍNDEX
1.0 - Astronomia meteòrica i mitjà interplanetari
1.1 - Què és un meteor? Tres noms per a un mateix objecte
1.2 - Estructura de l'eixam meteòric
2.0 - Bòlids
2.1 - Recol·lecció de meteorits
3.0 - Taxa Horària *Zenital (*THZ/*ZHR)
4.0 - Observació de radiants meteòrics
4.1 – *Antihelio
5.0 - Observant confortablement
5.1 - Material per registrar les traces
6.0 - Preparant una sessió d'observació
6.1 - A tenir en compte abans de la sessió
6.2 - Començament de l'observació
7.0 - Qualitat del cel. MALE
7.1 - Detectar, localitzar, comparar, anotar
8.0 - Atles gnomònic
9.0 - Emplenar l'informe o part d'observació
10.0 - Fotografiar meteors
10.1 - La càmera analògica
10.2 - La càmera digital
10.3 - Exposició i ISO
11.0 - Programari de control per a fotografia
11.1 - Filmació de meteors
11.2 - La revolució de les Van minar
11.3 - Programari de control per a vídeo captura de meteors
12.0 - Observació per radi
13.0 - Reflexió final
Annex A - Radiants proposats
Annex B - Algunes adreces d'interès
Annex C - Relació de radiants North American Meteor Net (NAMN)
Annex D - Relació entre alguns radiants meteòrics i els seus estels associats
Annex I - Algunes referències útils
TAULA 1 – Àrees per a la determinació de la magnitud límit estel·lar
TAULA 2 – Conversió de nombre d'estels en magnitud estel·lar MALE
Bibliografia
1.0 Astronomia meteòrica i mitjà interplanetari
Els meteors que entren en la nostra atmosfera provenen bàsicament de dues fonts: els mijà interplanetari (asteroids) i cometes.
Els que provenen dels cometes produeixen les conegudes “pluges d'estels” i semblen emergir d'un punt concret. Aquest punt es coneix com a radiant.
O sigui que un radiant a aquella regió del cel amb un diàmetre de 1º i de la qual semblen emergir les traaçes. Els meteors que tenen el seu origen en els asteroides normalment són partícules de diferentes mides que passegen per l'espai interplanetari des de la formació de sistema solar. Aquests cossos produeixen les traces esporàdiques (ESP) i de tant en tant poden provocar caigudes de bòlids i la posterior troballa de meteorits. D'aquí la importància de l'anàlisi d'aquests cossos, ja que ells són l'empremta del primitiu sistema solar del què formem part.
1.1 Què és un meteor? Tres noms per a un mateix objecte
El fenomen meteor succeeix quan diminutes partícules de pols interplanetària entren en l'atmosfera terrestre a altes velocitats i a causa de la fricció amb les molècules de la nostra atmosfera, aquestes partícules aconsegueixen elevades temperatures i finalment es desintegren. El traç de llum que produeix aquesta desintegració se li denomina meteor o col·loquialment “estel fugaç”. La paraula meteor ve del grec que significa “en l'aire”.
Aquests petits (i de vegades no tan petits) cossos o roques que viatgen per l'espai interplanetari, no són una altra cosa que residus del material que va formar el conjunt de planetes. A aquests cossos a aquests cossos se'ls coneix com *meteoroides". La Unió Astronòmica Internacional ho defineix com: “Un objecte sòlid que es mou en l'espai interplanetari, d'una grandària considerablement més petit que un asteroide i considerablement més gran que un àtom o molècula, per la qual cosa dins d'aquest marge entren una gran quantitat de dimensions i mesures.
Els meteors entren en l'alta atmosfera terrestre a una velocitat que es troba entre els 11 i els 72 Km. /s. L'efecte més important d'aquesta velocitat és la col·lisió del cos del meteoroide amb les molècules de la nostra atmosfera, ionitzant l'espai recorregut i produint-se el fenomen lluminós.
La trajectòria lluminosa d'un meteor comença normalment a una altura d'uns 110 Km. Amb sistemes de radar poden observar-se fins a altures de 140 Km. En la majoria dels casos la trajectòria lluminosa deixa de veure's a una altura de 80 Km. sobre la superfície terrestre, excepte en els casos de bòlids que arriben molt més prop de la superfície terrestre, podent-se fins i tot sentir el soroll o espetec del bòlid en apropar-se a la superfície terrestre.
Si l'element que ha entrat té suficient massa i supera la fase d'escalfament i sublimació però no arriba a desintegrar-se del tot, llavors arribarà a la superfície de la Terra i es convertirà en el que es coneix com un "meteorit", però la immensa majoria de meteors que es poden veure durant qualsevol nit no superen el mil·límetre de grandària.
1.2 Estructura de l'eixam meteòric
La font principal dels radiants meteòrics són els cometes. Aquests objectes, al llarg del seu recorregut al voltant del Sol, deixen un rastre de material format per pols i petites partícules de roca i gel que se situen en la mateixa òrbita del cometa i disseminades al llarg de la seva trajectòria, partícules que són especialment abundants durant el periheli (punt de l'òrbita més pròxim). L'estructura del tub o doll meteòric deixat pel cometa pot variar internament a causa d'accions gravitacionals. Els canvis que sofreix aquest tub meteòric poden produir alteracions notables en la quantitat de traces meteòriques d'un any per a un altre.
Amb el transcurs dels anys i després de diverses aparicions d'un mateix radiant, s'aprecia que el doll meteòric es va dispersant per accions gravitacionals dels planetes. Això produeix una disminució en el recompte de meteors i una prolongació del nombre de dies d'observació del radiant.
Per exemple, el recorregut del radiant dels "Leònids" al més de novembre és clarament homogeni durant períodes de 33 anys, moment en el qual el seu flux augmenta considerablement arribant a nivells d'una THZ (Taxa horària zenital o nombre de traces per hora) elevadíssima. Això indica que el tub meteòric, per alguna acció pròpia del cometa, va haver de deixar una gran quantitat de material durant algun dels seus recorreguts. Quan coincideix amb la Terra aquest zona amb major aglomeració de material, es produeix el que es coneix com a "tempesta meteòrica".
La característica del radiant meteòric ve marcada per l'estructura del tub meteòric de material deixat pel cometa durant el seu recorregut. La distribució de les partícules individuals dins d'aquest espai o tub meteòric, varia amb el pas del temps gràcies a l'acció gravitacional dels planetes del sistema solar o d'altres cossos que poguessin exercir certa pressió gravitatòria sobre les partícules que forma el rastre meteòric.
En el cas de grans pluges meteòriques com les observades en 1833 i en successives aparicions dels "Leònids", queda de manifest que el tub meteòric estava molt més compacte fa cent anys que en l'actualitat. Malgrat el nombre elevat de traces visibles durant l'any 1999, els estudis fan pensar que existeix una dispersió notable del rastre cometari.
La quantitat de partícules que conformen el tub de matèria cometària es va dispersant a mesura que transcorre el temps, amb la consegüent pèrdua de nombre de traces. També és important el moment i el lloc d'observació. Com és sabut, el major nombre de traces es detecta durant les hores més avançades de la nit, és a dir, en la matinada. Això es deu al fet que la Terra durant aquests moments es troba encarada cap a la seva pròpia òrbita, o el que és el mateix, ens trobem de front amb els objectes que poden entrar de l'espai interplanetari i és per tant més factible que vegem major nombre de traces. D'altra banda, a qualsevol altra hora i al no estar la Terra encarada cap a la seva òrbita, veiem únicament aquelles traces que tenen suficient velocitat per aconseguir i travessar la nostra atmosfera i la seva velocitat orbital.
2.0 Bòlids
Es defineix com a bòlid a aquella traça meteòrica amb una magnitud superior a -4. Els bòlids poden aparèixer en qualsevol moment del dia. De fet, alguns són vists a ple dia i poden arribar a superar la magnitud de la Lluna.
La importància de l'observació de bòlids radica en la possibilitat que alguna porció del cos que ha entrat al nostre planeta aconsegueixi la superfície i puguem trobar les restes del que llavors seria un meteorit o els fragments dispersos de la resta de la roca inicial.
És per això important quan s'observi un bòlid, intentar registrar les dades següents: data, localitat, latitud i longitud del lloc de l'observador, hora UT, magnitud, adreça, altura, i durada. Comentaris addicionals: color, fragmentació, soroll, velocitat.
Gràcies al registre d'aquestes dades i si l'observació ha estat realitzada per diversos observadors, és relativament fàcil calcular el lloc de caiguda del meteorit.
http://www.spmn.uji.es/esp/reporte.html
2.1 Recol·lecció de meteorits
L'objectiu final després de l'observació d'un bòlid podria veure's recompensat amb la troballa d'algun fragment del meteorit, tasca gens fàcil ja que són molt reduïts els albiraments d'aquest tipus de fenomen. L'últim que va caure en la península Ibèrica i del que s'han obtingut diversos fragments és el de Port *Lápice el 10 de maig de 2007.
Referent a això, hauria de protegir-se el nostre patrimoni meteòric i no permetre que persones d'altres països vengen a recollir allò que per naturalesa ens pertany. Això ha ocorregut en més d'una ocasió, en el qual caçadors de meteorits viatgen al país on ha caigut algun per poder recuperar i recollir el major nombre de roques possible per a la seva posterior comercialització.
3.0 Taxa Horària Zenital (THZ/ZHR)
Es defineix Taxa Horària Zenita(lTHZ) d'un determinat radiant, al nombre de meteors que un sol observador seria capaç de veure si el límit estel·lar (MALE) del lloc d'observació fos òptim (+6.5), el radiant en estudi es trobés en el cenit i a més no existissin núvols ni obstacles en el camp de visió.
La *THZ és en definitiva l'índex d'activitat d'un radiant.
TH= N / Tef
N= Nombre de meteors comptabilitzats
Tef= Temps efectiu de l'observació descomptades les pauses.
4.0 Observació de radiants meteòrics
El principal propòsit d'una observació de meteors és bàsicament la de recaptar dades que puguin ser comparats amb observacions passades realitzades per altres observadors. La comparació amb les dades aportades serveix per a l'estudi del comportament de l'eixam meteòric i la seva evolució al llarg dels anys. Es vénen observant meteors des de l'antiga Mesopotàmia.
Una de les raons per a l'observació d'aquesta activitat i afegir-se a grups de treball, és principalment la facilitat en la realització d'aquest tipus d'activitat. Qualsevol persona amb una vista normal pot sortir al camp i sota un cel el més fosc possible contribuir amb la seva aportació de dades.
Únicament s'ha de saber que buscar, on mirar, quan fer-ho i que dades han de recollir-se.
És evident que per observar el fenomen visual pròpiament dit no és necessari cap coneixement. Moltes són les persones que, especialment durant l'estiu, comenten que han vist “caure” un estel fugaç. Això dóna una idea que per contemplar i gaudir de l'espectacle, no és necessari cap coneixement previ, l'única cosa és tenir la sort de veure les traces i ganes de passar algunes hores a la intempèrie. No obstant això, si el que es
pretén és observar-les des d'un punt de vista astronòmic, llavors si s'ha de tenir algun coneixement més.
És imprescindible conèixer les constel·lacions del cel i saber sobre que constel·lacions es poden presentar les traces. Aquest punt és elemental, ja que si es tracen les línies en una de les cartes *gnomónicas, s'ha de conèixer sobre que constel·lació o constel·lacions s'ha produït l'aparició. En aquest sentit, és important preparar amb anterioritat el pla d'observació.
També és important conèixer la magnitud aparent d'alguns estels de referència, doncs d'aquesta manera quan es detecti la traça serà més fàcil assignar un valor numèric referit a alguna dels estels coneguts i la lluentor dels quals se sàpiga per endavant.
Així doncs, ja hi ha dos factors bàsics per a una observació útil dels meteors: el coneixement de les constel·lacions i la magnitud aparent d'alguns estels de referència. A més, tal com ja s'ha comentat anteriorment, no va a ser necessari l'ús d'instruments per a aquest tipus de treball.
Un bon argument per no defallir en aquest tipus d'observacions és l'existència de suficients radiants per treballar durant tot l'any i gairebé tots els dies. Actualment la International Meteor Organization té catalogats 333 radiants meteòrics. És per tant evident que hi ha radiants de sobres, si bé la majoria són menors. Això vol dir que el seu THZ és inferior a 3 per hora i aproximadament el deu per cent són diürns.
Dels 333 radiants meteòrics catalogats per la UAI, al final d'aquest text es mostren els radiants proposats per a la campanya 2009.
4.1 Antiheli
El Antiheli (ANT) no és un radiant associat a un objecte concret. El antiheli és una regió oposada angularment al Sol i d'on constantement
provenen meteors que són produïts per meteoroides esporàdics associats al núvol zodiacal.
5.0 Observant confortablement
Una consideració important a l'hora de planificar l'observació és intentar obtenir el màxim confort possible però sempre dins d'un límit, doncs podria ser molt fàcil dormir-se durant la sessió. Hi havia un astrònom que deia que “l'única eina per dur a terme una observació de meteors era un bon coixí”.
No cal oblidar que les nits es fan llargues i especialment fredes durant els mesos no estivals. A continuació es presenta una relació d'objectes comuns que es poden tenir a casa i que serviran per una més plaent observació, per exemple:
- Una cadira de platja, hamaca o *tumbona.
- Un sac de dormir.
- Roba d'abric, encara que sigui a l'estiu, sempre anirà bé durant les hores de matinada. anorac, folro polar, bufanda, gorra, guants, pantalons gruixuts, mitjons de llana i bon calçat.
- Un coixí o coixí amb una coberta a prova d'humitat o rosada per recolzar el cap durant l'observació.
- Aliments i beguda per consumir durant l'observació. Un *termo amb beguda calenta servirà per recuperar energies i entrar en calor.
En alguns llocs, especialment durant l'estiu, és molt necessària la utilització d'insecticides o repel·lent per a insectes curiosos que sovint ens vénen a visitar i que poden fer malbé una nit d'observació.
5.1 Material per registrar les traces
El material bàsic serà:
- Un rellotge digital si és possible, amb l'hora ajustada al segon o desenes de segon.
- Una llanterna de llum vermella. Les frontals són ideals per a aquest tipus de treball ja que permeten treballar i anotar amb plena llibertat si problemes d'adaptació a la foscor.
- Parts d'observació, portar diverses còpies, cartes estel·lars i dos llapis, millor llapis ja que amb el fred els bolígrafs o retoladors podrien fallar.
6.0 Preparant una sessió d'observació
Si es desitja realitzar una observació amb certes garanties, aquesta ha de planificar-se amb anterioritat perquè no oblidar-se de cap detall o utensili que es precisi a posteriori.
Si l'observació es fa des d'estació solitària, s'ha d'estar molt al tant per poder registrar el major nombre de traces. Quan l'observació es realitza en equip, cal prendre una sèrie de mesures per evitar la confusió en la presa de dades.
La millor opció si es treballa en equip és que cada participant registri les seves pròpies observacions. No es recomana unificar-les en el mateix moment de l'observació per evitar confusions i pèrdues de temps. És evident que el nombre d'observadors augmentarà el nombre de traces observades, per tant no importa que es registrin les mateixes durant una sessió d'observació. Al final es farà el còmput de cadascun dels observadors. Això s'ha de fer així ja que cada observador té diferent capacitat visual i temps de reacció també diferent.
Una altra opció quan es treballa en equip és que un dels observadors sigui el que pren les notes de les traces que els altres li van cantant. Si embargament, està demostrat que aquesta tècnica pot produir certa confusió durant el temps d'observació. Per tant és aconsellable que cada observador realitzi els seus propis registres.
Existeix una tècnica especialment bona quan es va a observar un radiant amb una THZ elevada, és la de registrar en un gravador de veu (casset) totes les traces que es detectin. Aquest sistema és més ràpid que el d'anar escrivint, sobretot quan cauen en nombre elevat o molt continu, com pot succeir durant les Perseides o les Leónides. El problema d'aquest mètode és que s'ha de ser ràpid en la descripció de les traces, la seva
magnitud i el seu recorregut. En definitiva, aquest mètode requereix d'un cert aprenentatge i pràctica. En contra seva ha de les piles es poden gastar abans que s'hagi finalitzat la sessió.
El control horari és important, però potser no amb la precisió que poguessin tenir un altre tipus d'observacions com per exemple les ocultacions. Una precisió d'un segon és més que suficient. Una bona font d'informació horària pot ser qualsevol emissora de ràdio que emeti els senyals horaris cada hora exacta. També són molt útils els rellotges que s'actualitzen via radio. Si estem utilitzant un ordinador portàtil, una bona opció és sincronitzar el rellotge de l'ordinador amb alguna web que ens de una hora precisa, per exemple *Atomic *clock o algunes altres que ens poden ajudar en aquest sentit.
Si mai s'han observat meteors amb anterioritat, s'hauria d'escollir un radiant dels denominats “majors”, amb una THZ de més de 10 meteors per hora.
Això donarà d'una banda la satisfacció de veure un nombre elevat de traces i per un altre, practicar amb la recollida de dades durant la nit i familiaritzar-se amb l'aparença i aspecte dels meteors i la seva aparició. Alguna cosa que hauria de tenir-se en compte és que el radiant a observar es trobi almenys a més de 20º sobre l'horitzó. Aquells radiants que es troben a una altura inferior a 20º, seran -excepte excepcionals llocs
d'observació-, molt difícils de veure. També cal tenir en compte que quan es parla de la THZ sempre és sota condicions òptimes d'observació, sense tenir en compte núvols, lluminositat, Lluna, edificis o qualsevol altre obstacle.
6.1 A tenir en compte abans de la sessió
- Buscar la posició del radiant i localitzar la/les zones a observar.
- Memoritzar les magnituds dels estels propers o incloses a la zona d'observació. Això ens ajudarà a calcular la magnitud visual aparent de les traces.
- La magnitud límit (MALE) dels camps propers a l'àrea que es vagi a observar.
- Durant la sessió i quan s'anotin les dades, utilitzar sempre la llum vermella. Els ulls adaptats a la foscor són pràcticament insensibles a la llum vermella, no sent així amb els altres colors.
- No escatimar temps per aconseguir una bona adaptació a la foscor.
NOTA: El temps per aconseguir un màxim d'adaptació a la foscor varia d'una persona a una altra,
però oscil·la entre 20 i 40 minuts depenent de la llum que tinguem en el moment d'iniciar la
sessió.
6.2 Començament de l'observació
Una vegada situats en posició per a l'observació s'escollirà la zona i l'adreça que es va
a vigilar de tal manera que:
- La zona a observar no quedarà obstaculitzada per arbres o qualsevol altre tipus d'objectes.
- No situar-se de cara cap a cap font artificial de llum, Lluna o zones il·luminades.
- Una zona ideal seria situar el nostre punt d'observació a una altura d'entre 50º i 70º d'elevació.
- No mirar directament al punt radiant. La distància òptima per observar un radiant meteòric se situa entre 20º i 40º del punt central del mateix.
7.0 Qualitat del cel. MALE
Quan es realitzen observacions astronòmiques, siguin de la classe que sigui, sempre s'ha de tenir en compte la qualitat del cel, la seva transparència
i contrast, en definitiva el factor conegut com “*seeing”.
La MALE, o magnitud límit estel·lar, serveix per conèixer la qualitat del cel. Es mesura escollint una o diverses de les trenta zones predeterminades.
Aquestes zones són triangles traçats entre diferents estels que poden pertànyer a la mateixa o a diferents constel·lacions.
El càlcul del MALE és summament senzill. Per dur-ho a terme se selecciona la zona que anem a utilitzar per al càlcul i s'explicaran els estels que es veuen dins de l'àrea seleccionada més els estels de cada vèrtex. Una vegada realitzat el recompte d'estels ho traslladem a la taula corresponent del llistat MALE. El nombre d'estels visibles a simple vista ens donarà automàticament la magnitud estel·lar que existeix en el moment d'observar.
És interessant realitzar aquest mesurament diverses vegades durant les hores que duri l'observació, ja que les condicions poden variar i pot passar desapercebut el canvi en la qualitat del cel.
Per exemple, si s'escull la zona 3 corresponent als estels 23 *UMa -- *theta *UMa -- beta *UMa i s'expliquen 7 estels, la magnitud màxima serà 4,8.
Si s'expliquen 14, el cel tindrà el seu límit en la magnitud 6,0.
7.1 Detectar, localitzar, comparar, anotar
Moltes coses a realitzar en uns pocs segons. Totes aquestes accions cal realitzar-les en el menor temps possible per no perdre massa temps, és per això que l'organització és molt important abans de començar la sessió d'observació.
Una veure detectada la traça es dibuixarà sobre la carta estel·lar el recorregut observat, localitzant sobre la mateixa i dibuixant la línia que millor descrigui el seu trajecte i comparant amb algun estel de referència per indicar la magnitud de la traça, anotant les dades en el part d'observacions de meteors que a aquest efecte existeixen en l'Agrupació. Una bona pràctica és anotar sobre la mateixa traça la magnitud així com el seu temps de durada.
8.0 Atles gnomónic
Per al registre de les línies meteòriques sobre una carta estel·lar, sempre que sigui possible hauria d'utilitzar-se l'atles gnomónic que es pot trobar en
la Web de la Xarxa de Recerca sobre Bòlids i Meteorits. http://www.spmn.uji.es/esp/proygnom.html.
El motiu d'usar aquestes cartes no és un altre que el d'eliminar errors i desplaçaments incorrectes dels meteors observats, ja que aquestes cartes estan dissenyades de tal manera que corregeixen la curvatura del cel observat.
Una bona recomanació és portar tota la col·lecció de cartes estel·lars d'aquest atles, ja que al llarg de la nit és probable que s'utilitzin més d'una amesura que vagi movent-se la volta celeste i el radiant es vagi desplaçant respecte de la nostra posició d'observador.
9.0 Emplenar l'informe o part d'observació
Les instruccions i el part d'observacions de meteors els tenim en la Web de l'Agrupació. Únicament destacar la importància d'emplenar correctament el mateix, ja que d'aquesta manera podrà realitzar-se a posteriori un estudi del radiant o radiants observats i enviar les dades a alguna de les organitzacions existents que recopilen informació d'observadors.
10.0 Fotografiar meteors
Capítol aparti mereix el tema de la fotografia meteòrica, especialment si es té en compte el nivell tecnològic de les càmeres digitals i les grans prestacions que ofereixen.
La fotografia meteòrica és en principi fàcil, no precisa de seguiment, ni de telescopis. Aquest tipus de fotografia requereix únicament un bon trípode i una càmera que permeti deixar el *obturador obert durant un cert temps.
També es pot col·locar la càmera sobre un telescopi o muntura motoritzada i realitzar les fotos amb aquest sistema. En aquest cas, els estels no quedaran com a ratlles com seria el cas si es prenen fotografies amb un trípode fix.
10.1 La càmera analògica
Tant si és analògica com si és digital, la càmera ha de ser del tipus réflex. Aquest tipus de càmeres permeten en la posició ‘B’ deixar l'obturador obert durant tot el temps que duri l'exposició. Per a això serà necessari l'ús d'un cable disparador amb retenció.
L'objectiu a utilitzar, tant en el cas de càmeres digitals com a analògiques, ha de ser un objectiu que cobreixi un camp ampli. Un angular o gran angular són útils. 18mm., 24mm., o fins i tot un ull de peix, encara que aquest donarà una imatge molt distorsionarà per les vores. Tots aquests objectius poden oferir fotografies molt interessants si s'aconsegueix capturar algun bòlid o fotografiar un radiant amb una THZ elevada.
10.2 La càmera digital
És evident que actualment les càmeres digitals rèflex han reemplaçat a les analògiques en la fotografia astronòmica. Aquesta evidència es reflecteix també en la fotografia meteòrica. Les càmeres digitals ofereixen el gran avantatge que no "s'acaba” el rotllo i poden obtenir-se nombroses preses.
De la mateixa manera que les analògiques, serà necessari l'ús d'un cable disparador. Aquestes càmeres ofereixen diversos disparadores, uns manuals i uns altres digitals, amb possibilitat de programar el nombre de fotografies i temps d'exposició.
10.3 Exposició i ISO
El temps d'exposició variarà en relació a la qualitat del cel. Si les condicions són sota un cel fosc amb una bona transparència i un MALE òptim, es realitzaran preses de 15 minuts. Amb cels no tan esplèndids les exposicions poden oscil·lar entre 5 i 15 minuts.
L'ISO pot variar entre 200, 400, 600 i 800, no és aconsellable valors més alts ja que poden quedar molt blancs i amb poc contrast. S'ha de ser acurat quan es treballi amb ISOS massa alts ja que el soroll s'incrementa, encara que aquest punt no és decisiu per a aquest tipus d'astrofotografía. No obstant això, sí és un factor decisiu la qualitat del cel.
11.0 Programari de control per a fotografia
Per al control de les càmeres digitals existeixen diversos programes. Alguns dels més utilitzats potser siguin el DSLRFocus i el MaximDSLR. Aquests programes permeten tot el control de la càmera, des de la velocitat, ISO, qualitat de la imatge fina, RAW, etc. A més, permeten que les fotos es guardin automàticament, bé en l'ordinador o en la targeta de la càmera.
11.1 Filmació de meteors
Actualment s'està incrementant el nivell d'observadors de meteors que utilitzen càmeres de vídeo o webcams. Aquest tipus de càmeres permeten registrar el fenomen en moviment, fent l'observació molt més atractiva.
11.2 La revolució de les Mintron
L'activitat meteòrica pugues també registrar-se amb càmera de vídeo o com s'ha dit anteriorment amb webcams. No obstant això, la càmera Mintron ofereix unes qualitats molt bones per a aquest tipus d'activitat.
Es pot dir que amb la *Mintron va arribar la revolució. És una càmera molt utilitzada pel grup d'ocultacions de l'Agrupació. Es tracta d'una càmera de video vigilància amb un xip de molt alta sensibilitat (0.00005 lux) que la fa perfecta per al tipus de treball que ens interessa, ja que permet capturar traces meteòriques molt febles.
11.3 Programari de control per a vídeo captura de meteors
Existeixen dos programes especialitzats per a l'obtenció de meteors. Un és el MetRec i l'altre el UFOCapture.
El primer d'ells és un programa que té ja bastant temps de vida. Té el problema que únicament treballa en DOS puro o Dos per Windows 95/98. No pot utilitzar-se amb els sistemes operatius més difosos com són Windows NT, XP, EM, W2K, W2K3 ni Vista, per la qual cosa queda molt limitat el seu ús.
El UFOCapture, malgrat el seu nom (que implica temis extraterrestres), és un programa molt útil per a la captura de meteors. Està desenvolupat per l'empresa Japonesa Sonotaco, i té la particularitat que únicament registra imatges quan detecta algun moviment a la zona de la pantalla que s'ha seleccionat prèviament. Aquesta qualitat evita el consum de disc dur durant l'enregistrament, ja que s'activa davant qualsevol moviment. Té com a contrapartida (encara que de vegades pot resultar curiós), que si pel camp passa algun au nocturna o ratapinyada, probablement quedarà ben fotografiat.
El UFOCapture és de pagament, però es pot provar durant trenta dies. A la pàgina Web d'aquesta empresa, es poden baixar a més d'aquest programa
altres d'ajuda per a l'estudi de radiants meteòrics.
12.0 Observació per ràdio
L'observació per radi mereixeria un capítol aparti. En realitat hi ha molt pocs afeccionats que practiquin aquest tipus d'observació. Requereix d'un equip més sofisticat i d'antenes dissenyades per a la captura del soroll meteòric que produeixen les partícules en entrar en l'atmosfera terrestre. Per a aquest tipus d'observacions s'utilitzen les antenes conegudes com Yagi de diversos elements.
13.0 Reflexió final
L'observació de meteors i radiants és una activitat plena de sorpreses i d'interès. És per descomptat una activitat apassionant pel que guarda de sorpresa i de majestuositat. És una faceta de l'astronomia en la qual observem directament el mitjà interplanetari més proper a nosaltres i al que pertanyem i pel qual ens movem contínuament en el nostre incessant camí al voltant del Sol. No té d'altra banda la grandesa de les grans fotografies de cel profund, fart conegudes per tots, però té la fascinant sorpresa d'observar un fenomen que va a succeir i del que es pot ser testimoni directe.
L'observació meteòrica és una labor pacient, de constància, amb moltes nits sense èxit, però amb grans satisfaccions quan es detecta una bonica traça i es pot identificar amb un radiant conegut. Per descomptat, si es té la sort d'observar un bòlid, llavors el record serà definitiu.
Annex A
RADIANTS PROPOSATS Al llarg de l'ANY
Gener-febrer
Quadrántidas (QUA)
Radiant actiu des de l'1 fins al 5 de gener, amb un màxim molt pronunciat el dia 3 (•15h 20m, • +49°), arribant a una ZHR de fins a 120 meteors/hora. Meteors moderats o ràpids. El millor moment per observar-los és abans del clarejar, encara que en la nit del màxim cal estar atent tota la nit.
Delta Leónidas (DEL)
Radiant visible del 15 de febrer al 10 de març, possiblement associat a l'asteroide 1987*
SY, amb màxim el 24 de febrer (• 10h 36m, • +19°);
ZHR inferior a 3 meteors/hora. Meteors lents.
Març-abril
Líridas (LYR)
Actiu des del 16 fins al 25 d'abril (• 18h 04m, • +34°), amb màxim el dia 22. ZHR en el màxim de l'ordre de 18 meteors/hora o superior en ocasions.
Pi Púppidas (*PPU)
Radiant situat molt al sud, en • 7h 20m, • –45°, només accessible per a observadors de Canàries. Excepcionalment alguns anys ha presentat una ZHR de 40 meteors/hora, sent lents. Màxim el 23 d'abril. Radiant associat al cometa 26P/*Grigg-Skjellerup.
Maig-juny
Eta Acuáridas (ETA)
Notable radiant, actiu des del 19 d'abril fins al 28 de maig, amb un màxim el 5 de maig (AR 22h32m i Dec –1°). ZHR propera a 60 meteors/h, ràpids.
Sol presentar bòlids molt brillants amb deixants persistents. Visible poques hores abans del clarejar i desfavorablement situat per a observadors peninsulars. Està associat al cometa Halley, igual que les Oriónides.
Epsilon Líridas (ELY) Radiant amb activitat del 3 al 12 de maig i una ZHR de 3 radiants. Associat al cometa C/1983 H1 IRES-Araki-Alcock.
Boótidas de juny (JBO)
Radiant actiu des del 22 de juny al 2 de juliol amb el seu màxim situat el dia 27 de juny. Es tracta d'un radiant variable amb una ZHR
Julio-agost
Complex d'Aquari
Són diversos radiants: Delta Acuáridas (SDA) Nord/Sud (les S tenen el seu màxim el 28 de juliol i són el grup més destacat de tots ells; les N tenen el màxim el 8 d'agost); Iota Acuáridas (NDA) Nord/Sud (les S tenen el seu màxim el 4 d'agost i les N el 19);
Capricórnidas (CAP) (màxim el 30 de juliol).
Perseidas (PER)
Radiant molt popular i observat, actiu des del 17 de juliol fins al 24 d'agost, amb màxim el 12 d'agost (• 3h 04m, • +58°). ZHR propera a 100 meteors/h. Sol presentar bòlids brillants; els seus meteors són ràpids. Està associat al cometa Swift-Tuttle 1962II.
Kappa Cígnidas (KCG)
Radiant menor des del 3 al 25 d'agost. El màxim ocorre el dia 17 (• 19h 04m i • +59°). Pot oferir una ZHR de fins a 5 meteors/h. Rico en bòlids i amb meteors lents.
Setembre-octubre
Oriónidas (ORI)
Radiant actiu des del 2 d'octubre fins al 7 de novembre, amb màxima intensitat el 21 d'octubre (AR 6h 20m, Dec +16°). ZHR d'uns 23 meteors/hora.
El màxim sol ser ample i comprès entre els dies 20 i 25 d'octubre. Meteors ràpids que acostumen a deixar deixants. Estan associats al cometa Halley igual que les Eta.
Alfa Aurígidas(AUR). Aquest radiant és visible del 25 d'agost al 8 de setembre amb un màxim el dia 20. El seu ZHR està estimada en 3 per hora i una velocitat de 66 km/s.
Delta Aurígidas (DAU)
Visibles des del 18 de setembre fins al 10 d'octubre, amb màxim el 4 d'octubre (ZHR màxima de 5 meteors/hora). Meteors de velocitat alta.
Dracónidas (Giacobínidas) (GIA)
Radiant amb màxim el 9 d'octubre, podent alguns anys arribar a presentar activitat molt alta (tempestes en 1933 i 1946) si ben no sol superar una ZHR de 10 meteors/hora. Radiant en AR 17h 28m, Dec +54°. Meteors lents. La seva activitat és curta, tan sol de cinc dies començant el 6 d'octubre i finalitzant el 10. Està relacionat amb el cometa 21P/Giacobini-Zinner.
Épsilon Gemínidas (EGE)
Radiant menor amb màxim el 18 d'octubre, actiu des del 14 al 27 d'octubre. ZHR no superior a 5 meteors/hora (• 6h 56m, • +27°). Té meteors de velocitat molt ràpida (només superada per les *Leónidas).
Leo Minóridas (LMI) Radiant actiu del 19 al 27 d'octubre amb un màxim el dia 23. Una ZHR de 2 i una velocitat de 72 km/s.
Novembre-desembre
Sud/Nord Táuridas (STA/NTA) tots dos radiants actius des del 25 de setembre fins al 25 de novembre i amb una ZHR de 5. Aquest corrent meteòric està relacionada amb el cometa 2P/Encke
Leónidas (LEO)
Radiant actiu des del 14 al 21 de novembre amb màxim el dia 17 (AR 10h 08m, Dec +22°). És popular per les tempestes que produeix cada 33 anys.
Està associat al cometa 55P/Tempel-Tuttle. Els meteors són els més ràpids (71 km/s).
Gemínidas (GEM)
Actiu des del 7 al 17 de desembre, amb màxim el 14, en AR 7h 28m, Dec +33°. És el radiant més intens de l'any (THZ d'uns 120 meteors/hora).
Meteors lents; no solen presentar deixants. Està associat a l'asteroide 1983TB.
Táuridas (TAU)
Complex associat al cometa Encke i compost per les Táuridas del Nord i Táuridas del Sud. El màxim del radiant sud ocorre el 5 de novembre i el del Nord el 12. Entre 2 i 10 meteors/hora. Són lents i en general febles.
Alfa Monocerótidas (AMO)
Visibles des del 15 al 25 de novembre, amb màxim el dia 21. Activitat variable. Meteors molt ràpids i febles.
Úrsidas (URS)
Radiant actiu des del 17 fins al 26 de desembre, amb màxim el 23. ZHR màxima de 10 meteors/hora; són meteors lents.
Annex B
Algunes adreces d'interès
Meteor Data Center de la UAI/*IAU
http://www.ta3.sk/iauc22db/mdc2007/
Internacional Meteor Organization
http://www.imo.net/
Societat d'observadors de meteors i estels d'Espanya
http://www.somyce.org/
Taula de conversió de MALE
http://www.liada.net/meteoros/tabla%20PER%20MALE.DOC
IAU – Minor Planet Center
http://cfa-www.harvard.edu/iau/mpc.html
R.A.S.C. and IMO Meteor Shower Radiant Databases
http://www.adpartnership.net/starrynight/index.html
Xarxa Norteaméricana de meteors
http://www.namnmeteors.org/
(XARXA DE RECERCA DE METEORS I BÒLIDS)
http://www.spmn.uji.es/ )
(REGISTRE DE BÒLIDS ONLINE)
http://www.spmn.uji.es/esp/regisbol.html
Descàrrega de l'atles gnomónic
http://www.spmn.uji.es/esp/proygnom.html
Càlcul del MALE online
http://www.aavbae.net/meteoro/malecalc/male.htm
UFOCapture programari de control de video
http://sonotaco.com/e_index.html
Annex D
Relació entre alguns radiants meteòrics i els seus estels associats
Radiant Estel
Perseides 109P/Swift-Tuttle
Oriónides Halley
Leónides 55P/Tempel-Tuttle
Gemínides 3200 Phaethon (asteroide)
Lírides C/1861 G1 Thatcher
Eta Aquàrides Halley
Dracónides 21P/Giacobini-Zinner (Giacobínides)
Táurides 2P/Encke
Úrsidas 8P/Tuttle
Annex I
Algunes referències útils
Per poder registrar la magnitud de les traces amb certa rapidesa i comoditat, és convenient memoritzar algunes magnituds d'estels coneguts. És aquesta llista poden veure's algunes magnituds de referència, d'aquesta manera es pot indicar el grau de lluentor de la traça referenciat a alguna dels estels coneguts per endavant.
La següent relació és una bona referència per memoritzar algunes magnituds:
(-12.0): Lluna plena
(-8.0): Cambra lunar
(-6.0): Creixent
(-4.0): Venus
(-2.0): Júpiter
(-1.5): *Sirius
(-1.0): *Canopus
(0.0): Vega, Arcturus, Rigel, Capella
(+1.0): Deneb, Altair, Pollux, Aldebaran, Spica
(+2.0): Polaris, Gamma Leonis, Alpha Andromeda, Gamma Geminorum,
Alpha Ophiuchi
(+3.0): Beta Triangulum, Alpha Aquarii, Gamma Bootes, Epsilon Geminorum
(+4.0): Rho Leonis, Eta Persei, Delta Aurigae
(+5.0): Epsilon Lyrae
Bibliografia
“Handbook for Meteor Observers”, Internacional Meteor Organization
“Meteors”, Josep Mª Trigo
“Pedres que cauen del cel”, Jordi Llorca
“Guide to Observing Meteor showers”, David Levy’s
“Falling stars”, Mike D. Reynolds
“Meteors, Meteorites and Meteoroids”, Ray Spangenburg
“Comets, Meteors and Asteroids”, Seymour Simon
“Fireballs Meteors & Meteorites”, Harold R. Povenmire
“Taller d'astronomia. Observació de Radiants meteòrics”
FI
Barcelona, Febrer de 2009
Autor : Armand Oliva i Becerra
