BÒLIDS

Una de les tasques que desenvolupo és la de la gravació de bòlids amb una càmera automàtica. Els bòlids són roques interplanetàries que quan entren a l'atmosfera terrestre i degut a la fricció s'escalfen i es desintegren deixant un regitzell en alguns casos de pols i petits fragments de matèria rocosa.

EL MES DE JULIOL DE 2008 VAIG COMENÇAR LA DETECCIÓ I CAPTURA AUTOMÀTICA DE METEORS I BÒLIDS DES DE SANT FELIU DE GUÍXOLS. 
ELS PRIMERS DIES HAN ESTAT D'AJUSTOS I POSTA EN MARXA DE LA CÀMERA. 
DE MOMENT LES COSES HAN ANAT MOLT BÉ AMB MÉS DE 40 TRACES I TRES BÒLIDS AMB EXPLOSIÓ. 
AL PRINCIPI LA VAIG TENIR INSTAL·LADA SOBRE UN TRÍPODE. 
ARA JA LA TINC BEN INSTAL·LADA A LA PARED OEST I MIRANT PRÀCTICAMENT CAP AL CÈNIT. ESTA PROTEGIDA AM UNA CAIXA ESPECIAL PER LA PLUJA. 
LA ÒPTICA COBREIX UNS 100 GRAUS. 
FAIG SERVIR EL UFOCAPTURE COM A PROGRAMA DE CAPTACIÓ D'IMATGES. 
AQUEST SOFTWARE PERMET ENREGISTRAR IMATGES NOMÉS QUAN DETECTA ALGUN MOVIMENT EN L'IMATGE, ÉS PER TANT IDEAL PER AQUEST TIPUS D'ACTIVITAT. 
EN UNA NIT POT ENREGISTRAR UN TOTAL D'ENTRE 3 i 5 Gb., PER TANT, S'HA DE TENIR EN COMPTE L'ESPAI EN EL DISC DUR. 
AQUESTA ESTACIÓ DE DETECCIÓ FORMA PART DE LA XARXA D'ESTACIONS DETECTORES DE BÒLIDS. COL·LABORANT AMB EL CSIC I LA "RED DE INVESTIGACIÓN SOBRE METEOROS Y BÓLIDOS".http://www.spmn.uji.es/catala.html 

Formo part d'una xarxa a escala estatal coordinada pels Drs. José Manuel Madiedo i Josep Maria Trigo (CSIC). Amb aquestes gravacions és preten poder trobar aquestes pedres quan han arrivat al terra i que venen del espai interplanetari, analitzar-les, estudiar la seva composicio i sovint d'on venen a quin cometa o asteroid pentanyen.
He penjat alguns d'aquests bòlids capturats des de Sant Feliu de Guíxols.
Aquesta que es veu aquí baix, és un muntatge de sis meteors procedents de les Perseides d'agost de 2013, un dels radiants meteòrics més observats per tothom donat que passen el mes d'agost i al vespre és agradable sortir a gaudir d'un bon cel. Hi ha d'altres plujes d'estels també molt importants com les Leònides del 17 de novembre, les Aquàrides, les Lìrides, Oriónides, etc.

Espero que us agradin.
---------------------------------------------
Bòlids del mes de febrer de 2014.  Delta Leònids (DLE)

------------------------------------------------------------------------------------------------------
Bòlid del dia 8 de maig de 2015

Astronomia amb binoculars

Els binoculars es divideixen bàsicament en dos parts: objectiu i oculars. L'objectiu és la part òptica de l'instrument que recull la llum i la concentra en un punt per tal de ser examinada. L'ocular és una lent o lents amplificadores que amplien la imatge donada per l'objectiu, l'ocular és la lent que està situada justament d'abant dels ulls.

Sovint ens preguntem que voler dir aquells números que porten els prismàtics gravats en la carcassa, bé doncs, quan veien uns binoculars amb una nomenclatura tal com 7x50, 10x50 o 11x80, he de saber que la primera xifra correspon al nombre d'augments de l'instrument. La segona xifra, ens dirà el diàmetre de l'objectiu en mil·límetres. L'augment o potència d'un instrument ve donat per la divisió de l'angle aparent d'un objecte vist a través d'un instrument òptic per l'angle aparent que s'observa a ull nu. Tot al contrari del que es podria pensar, els binoculars o prismàtics són l'ínstrument idoni per tothom que es vulgui endinsar en aquesta ciència sense haver de fer grans despeses. Per observar el cel no és necessari disposar de grans instruments ni aparells costosos, molt sovint, una senzilla observació a ull nu ens donarà prou satisfaccions.

Els binoculars són l'eina imprescindible i necessària per les primeres observacions de l'astrònom amateur i per tot aquell que un cop introduït en matèria vulgui continuar gaudint de l'espectacle i de les panoràmiques estel·lars. Podem afirmar sense por que l'observació mitjançant els binoculars, en certes ocasions, poden superar l'espectacle d'un telescopi.
És per tot això que en aquest article parlarem d'aquest senzill instrument òptic. Els binoculars tenen bàsicament l'avantatge de què són lleugers, pesen poc, són còmodes i fàcils de transportat, ofereixen gran lluminositat, i donen normalment imatges brillants i contrastades. El camp visual és ampli, uns 7º pels de 7x50, a més el fet d'observar amb dos ulls fa molt més còmode l'observació, donant la sensació de profunditat. Són molt útils per a la recerca d'objectes i un dels punts més atractius és el del seu preu, generalment a l'abast de qualsevol.
Cal tenir en compte com a premissa que per tal d'obtenir un bon resultat amb un instrument d'aquestes característiques, es fa necessari l'ús d'un trípode fotogràfic, ja que si subjectem l'instrument amb les nostres mans, la tremolor farà que l'observació no sigui correcta i perdrem un percentatge molt alt del seu rendiment, de fet els binoculars són dos petits telescopis en paral·lel i amb dos mecanismes, un que permet acoblar l'amplada o distància entre ambdós ulls i un altre que permet l'enfocament dels oculars per tal d'obtenir una imatge clara, nítida i enfocada.
Cal recordar una senzilla norma si hem d'adquirir uns prismàtics. Aquesta norma ens permet saber la lluminositat de l'instrument, i consisteix a calcular que la segona xifra sigui com a mínim 5 vegades més gran que la primera, si ho sopera millor, significarà que són molt lluminosos.
D'acord amb la següent fórmula: mv=1,5 log D, on mv=magnitud visual i D=diámetre de l'objectiu en mm., podrem saber quina serà la magnitud màxima que podrem obtenir amb el nostre instrument. La següent taula ens donarà els valors dels prismàtics més convencionals comparats amb els ulls d'una persona sana:
Ull humà .......... magnitud 6,5
Prismàtics 7x35       "        8,7
Prismàtics 7,50        "        9,5
Prismàtics 10x70     "      10,2
prismàtics 11x80     "      10.5
Un altre factor a tenir en compte és el poder de separació, que és la capacitat de veure separats dos objectes molt junts, com per exemple dues estrelles molt pròximes. Aquesta capacitat de poder separar dos punts pròxims ve donada per la fórmula Ps=138/D, a on 138 és la constant i D és el diàmetre en mm de l'objectiu.
Ull humà ....... 120" distància entre dos punts.
7x35 ............. 3,9" "
7x50 ............. 2,8" "
10x70 ........... 2,0" "
11x80 ........... 1,7" "
Alguns objectes de fàcil observació amb binoculars:
Galàxies: M31 (Andròmeda), M33 al Triangle.
Cúmuls estel·lars: M6 a l'Escorpí, M13 a Hèrcules, M37 al Cotxer, M44 al Cranc i M45 al Taure (Les Plèiades), NGC968 i NGC884 (Doble Cúmul de Perseu).

Aqui tenim dues pel.lis de la Lluna. Malgrat la forta turbulència que hi havia aquestes nits, es pot gaudir d'un passeig per la seva superfície per tal de veure els cràters i la diversitat morfològica de la seva superfície.

Es van fer amb un telescopi de 25cm de diàmetre, des d'Àger i amb una càmera de vídeo.

Nebuloses IC1848 i IC1805.

Aquestes nebuloses és conèixen amb els noms de nebulosa del Cor i de l'Ànima. Són nebuloses d'emissió i es troben a la constel.lació de Cassiopea, a una distància de 7.500 anys llum de nosaltres.

Dades:

AR:02h32m35"

Dec:+61º29'2"

Grandària: 160 minuts d'arc

Fotografia:

Data: 14 d'agost de 2013

Càmera: Canon 60Da

Telescopi: FSQ106ED

Exposició: 5x10'

Seguiment amb PHDGuinding

Apil.lades amb DeepSkyStacker

Photoshop.

------------------------------------------------------------------

IC1848 o NGC896 obtinguda la nit del 18 de setembre de 2015. 

Aquí tenim al conjunt d'una galàxia i un cúmul obert. Es tracta de la galàxia NGC6946 i del cúmul obert NGC6939. Ambdós objectes es troben en la constel.lació de Cefeu molt a prop de la frontera amb el Cigne, la galàxia va ser descoberta per William Herschel el 9 de setembre de 1798.  Es tracta d'una galàxia espiral a 22 milions anys llum de distància de nosaltres.
Molt a prop trobem el cúmul obert NGC6939 que fan un conjunt realment interessant.
La ratlla que travessa la galàxia és el rastre d'un satèl.lit.
Dades:
Càmera Canon 60Da
Telescopi FSQ106ED
Temps exposició: 5x10'
Darks i Bies.
Seguiment amb PHDGuiding
Apil.lades amb DeepSkyStacker
Acabat amb Photoshop.

Nebulosa de Nordamérica

NGC7000 (Caldwell 20)
Coneguda com la nebulosa d'Àmèrica del Nord per la seva forma que fa recordar el continent nord americà, especialment la zona del Golf de Mèxic. , està situada a la constel·lació del Cigne molt a prop de l'estrella Deneb (alfa del Cigne), una zona en plena Via Làctia.
Objecte: Nebulosa d'emissió
A.R. 20h59m17s DEC:+44º31'
Constel·lació: Cignus (Cigne)
Fotografia:
Data 9 de juliol de 2013
Lloc: Àger
Càmera: Canon 60Da
Telescopi: FSQ106ED
Muntura: Em200 TEMMA2
Seguiment Automàtic: Tub guia EZG-60 y càmera QHY5
Software de seguiment: PHGuiding
Temps d'exposició: 3x10' + darks i flats.
Les condiciones no eren ideals, el cel no era net i hi havia algunes boirines.
-------
Les fotos que he penjat avui les vaig fer la nit del 13 al 14 d'agost de 2013, aprofitant l'observació de les Perseides i després d'unes hores de tempestes i pluja el cel va quedar espatarrant.
Aqui es veu la nebulosa de Nordamérica, nom que con ja he dit li ve de la seva forma i unes detallas ampliats de la mateixa.
Càmera: Canon 60Da
Telescopi FSQ106ED
Exposició: 3x10'
Apilades amb Deepskystacker
Photoshop
Darks i Bias.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Fotografia obtinguda la nit del 13 al 14 de juliol de 2015.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Fotografia obtinguda la nit del 12 de juny de 2018