Sant Feliu de Guíxols
domingo, 7 de septiembre de 2025
Nebulosa de la Serp
La Nebulosa de la Serp (també coneguda com Barnard 72) és una nebulosa fosca a la constel·lació d'Ofiuc. És una petita però visible franja de pols en forma de SP que serpenteja davant dels núvols d'estrelles de la Via Làctia des de la vora nord-nord-oest de la conca de la Nebulosa de la Pipa. El seu gruix oscil·la entre 2′ i 3′ i al voltant de 6′ en l′orientació nord-oest/sud-est. Per veure-la bé amb un telescopi de 4′ a 6′ es necessiten cels foscos i clars.
És part de la Nebulosa del Cavall Fosc, d'una mida molt més gran.
A la dreta de la Nebulosa de la Serp hi ha Barnard 68. A sota hi ha Barnard 69, Barnard 70 i Barnard 74.
Àger 2019
La nebulosa del Velo és un núvol de gas calent i ionitzat. És la part visible del Bucle de Cygnus, també conegut com a font de ràdio W78, o Sharpless 103. És una nebulosa molt extensa i se sol dividir en tres grans àrees: El velo Oriental: (Caldwell 34) que es troba a prop de l'estrella 52 Cygni. El velo occidental (Caldwell 33), i el Triángulo de Pickering Wisp. Es tracta del remanent d'una supernova relativament débil en la constelació del Cisne. La supernova que el dio origen va explotar fa entre 12000 i 20000 anys, i els restos s'han expandit des de llavors per cobrir una àrea d'aproximadament 3x3 graus, a prop de 6 vegades el diàmetre de la lluna llena. La distància a la nebulosa no se coneix amb precisió, però el Far Ultraviolet Spectroscopic Explorer (FUSE) estima la mateixa en uns 1470 anys de llum, encara que les medicions més directes realitzades mitjançant medicions astromètriques semblan indicar una distància major, d'uns 735 ± 25 Parsec o 2397 anys de llum. Fue descubierta el 5 de setembre de 1784 per William Herschel.
Sant Feliu de Guíxols 2025
La Nebulosa de la Petita Mancuerna, també coneguda com a Messier 76, NGC 650/651, la Nebulosa de la Barra o la Nebulosa del Suro, és una nebulosa planetària a la constel·lació nord de Perseu. Va ser descoberta per Pierre Méchain el 1780 i inclosa al catàleg d'objectes semblants a cometes de Charles Messier amb el número 76. Va ser classificada per primera vegada com a nebulosa planetària el 1918 per l'astrònom Heber Doust Curtis. Tanmateix, altres podrien haver-la reconegut anteriorment com a nebulosa planetària; per exemple, William Huggins va trobar que el seu espectre indicava que era una nebulosa (en lloc d'una galàxia o un cúmul estel·lar); i Isaac Roberts el 1891 va suggerir que M76 podria ser similar a la Nebulosa de l'Anell (M57), tal com es veu des de la vista lateral.
Sant Feliu de Guíxols 2025
Nebulosa Cocoon.
IC 5146 (també Caldwell 19, Sh 2-125, Barnard 168 i la Nebulosa del Capoll) és una nebulosa de reflexió/emissió i un objecte Caldwell a la constel·lació del Cigne. La descripció de NGC es refereix a IC 5146 com un cúmul d'estrelles de magnitud 9,5 involucrades en una nebulosa brillant i una fosca. El cúmul també es coneix com a Collinder 470. Brilla amb una magnitud de 10. Les seves coordenades celestes són RA 21h 53,5m, dec +47° 16′. Es troba a prop de l'estrella visible a ull nu Pi Cygni, el cúmul obert NGC 7209 a Lacerta i el brillant cúmul obert M39. El cúmul es troba a uns 4.000 anys llum de distància, i l'estrella central que l'il·lumina es va formar fa uns 100.000 anys; la nebulosa té uns 12 minuts d'arc de diàmetre, cosa que equival a una extensió de 15 anys llum.
IC 405 (també coneguda com la Nebulosa de l'Estrella Flamejant, SH 2-229 o Caldwell 31) és una nebulosa d'emissió i reflexió[1] a la constel·lació d'Auriga, al nord de l'equador celeste, que envolta l'estrella variable irregular i blavosa AE Aurigae. Brilla amb una magnitud de +6,0. Les seves coordenades celestes són RA 05h 16,2m dec +34° 28′.[2] Està situada a prop de la nebulosa d'emissió IC 410, els cúmuls oberts M38 i M36, i l'estrella de classe K Iota Aurigae. La nebulosa mesura aproximadament 37,0' x 19,0' i es troba a uns 1.500 anys llum de distància de la Terra.[2] Es creu que el moviment propi de l'estrella central es pot rastrejar fins a la zona del Cinturó d'Orió.[2] La nebulosa fa uns 5 anys llum de diàmetre.
Sant Feliu de Guíxols.
La nebulosa Pacman (NGC 281) és un núvol còsmic de gas espacial situat a la constel·lació de Cassiopea. Aquesta nebulosa rep el seu nom del personatge clàssic de videojoc al qual s'assembla. Molta gent pensa que aquesta nebulosa s'assembla a un cor quan es veu des de l'angle correcte. NGC 281 és una nebulosa d'emissió de brillantor vermella força difusa. Inclou un petit però notable cúmul estel·lar obert (IC 1590) i bandes de pols dinàmica. La prominent banda de pols fosca que talla aquesta nebulosa brillant crea la "boca" d'aquesta nebulosa.
Sant Feliu de Guíxols. Agost de 2025
Takahashi FSQ106ED, Montuera Temma2 EM200. Càmera
ASI294MC Pro. Filtre Optolong L.extreme.
12x300"
martes, 12 de agosto de 2025
miércoles, 23 de julio de 2025
La Galàxia Triangulum és una galàxia espiral de 2,73 milions d'anys llum de la Terra en la constel·lació Triangulum. Està catalogat com Messier 33 o NGC 598. Amb el diàmetre isofólito D de 18,74 kiloparsecs (61.100 anys llum), la Galàxia Triangulum és el tercer membre més gran del Grup Local de galàxies, darrere de la Galàxia Andrómeda i la Via Làctia.
La galàxia és la segona galàxia espiral més petita del Grup Local després del Gran Núvol de Magallanes, que és una galàxia espiral tipus Magellanic.[ 7] Es creu que és un satèl·lit de la Galàxia Andrómeda o en el seu rebot en aquest últim a causa de les seves interaccions, velocitats,[8] i la proximitat entre si en el cel nocturn. També té un nucli H II.
domingo, 20 de julio de 2025
miércoles, 9 de julio de 2025
La supernova
1604 o SN 1604, també coneguda com la supernova de Kepler o estrella de
Kepler, va ser una supernova en la Via Làctia detectada en la
constel·lació de Ofiuco. Visible per primera vegada el 9 d’octubre de
1604, ha estat l’última supernova observada en la nostra pròpia galàxia
fins a la data.
L’astrònom alemany Johannes Kepler va observar la
supernova per primera vegada el 17 d’octubre. L’estudi que va fer sobre
ella va ser tan extens que posteriorment va ser coneguda pel seu nom. El
seu llibre sobre el tema, De Stella nova in pede Serpentarii (Sobre la
nova estrella al peu del portador de la serp), recull les seves pròpies
observacions de la supernova, així com de diversos dels seus col·legues
europeus, i analitza la importància de la nova estrella, inclòs un
possible vincle amb l’estrella de Betlem.
SFdGuíxols
4/7/2025
sábado, 17 de mayo de 2025
jueves, 17 de abril de 2025
domingo, 30 de marzo de 2025
jueves, 20 de febrero de 2025
lunes, 10 de febrero de 2025
Suscribirse a:
Entradas (Atom)